Irresponsabilitat mediàtica

La primavera passada es va començar a parlar de l'avui famosíssima grip nova; va ser arran de la descoberta de dos casos de grip, causada per una soca fins llavors desconeguda. A partir d'aquell moment, una mena d'atac de bogeria es va desfermar a tot el món, escandalosament amplificat pels mitjans de tot el planeta; semblava que aquella grip nova havia d'exterminar l'espècie humana!

Algú ha oblidat els informatius de televisió i ràdio, quan començaven dia sí, dia també, amb un nou cas de mort per grip nova aquí o allà? O els diaris, amb les primeres planes ocupades per cada víctima d'aquesta versió de la grip? Imatges de gent amb mascareta pels carrers, consells perquè no s'anés als teatres, als cinemes o, en general, a llocs on es concentren multituds... No va costar gaire ficar la por al cos de milions de persones a tot el món, en aquesta versió contemporània d'aquella Guerra dels mons de Welles...

La realitat és que, a data 2 d'octubre de 2009, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) informa, en el seu web, que els casos de morts per la dita grip A o nova no arriben als 4.200 a tot el món; a tot el món! Només a la Unió Europea, 30.000 persones van morir a la carretera l'any passat. Deixo la dada.

Va ser el polític irlandès Edmund Burke qui, 250 any enrere, va encunyar l'expressió quart poder per referir-se a la premsa (extensible als media d'avui dia). Va fer curt: els mitjans no es limiten a reflectir allò que veuen, sinó que creen allò que volen que el món vegi. No són el quart poder, sinó el més gran dels poderosos.

Només la pràctica d'un periodisme responsable pot evitar les manipulacions a què tots estem sotmesos, com a ciutadans, i els perills que això comporta.