Lear, Antaix, Guardiola, Medesa...

La tònica d'expedients de regulació d'ocupació (ERO) que han arribat amb la crisi no és aliena a les Terres de l'Ebre.

Males notícies com l'ERO d'Antaix, el tancament d'envidraments Guardiola, l'ERO de Medesa, el d'Ercros a Flix, etcètera, i les empreses que van reduint personal a mesura que acaben els contractes i es redueix la feina, tenen el seu màxim exponent en el tancament de Lear a Roquetes. Més de 500 persones al carrer, en un territori com el nostre, és molta gent. Més, m'atreviria a dir, en proporció, que la gent inclosa ens els ERO de Seat o Nissan.

Crec que tots entenem que quan les empreses van malament i el negoci no es pensa reorientar, el tancament és potser l'única solució. Però, si quan empreses com Seat o Nissan diuen que acomiaden determinada quantitat de persones, la Generalitat perd el cul perquè no ho facin –ho acaben fent, i reincidint, com en el cas de Seat–, a l'Ebre ens mereixem que l'esforç sigui, com a mínim, igual. I això no vol dir que s'hagi de subvencionar empreses per evitar una mort inevitable sinó que, si es fa amb unes, s'ha de fer amb totes.