Carta al conseller Nadal

Conseller, vostè gasta rius de tinta, quasi poèticament, disposant de molt espai per escriure i de molts assessors, i a més a més defensa ferotgement el que ha decidit fer; és un home fort, sens dubte.

Jo disposo d'aquest trosset, si me'l publiquen, i no tinc assessors. No dubto que algunes carreteres han estat molt ben fetes i calien. Com tampoc dubto, perquè ho veig i pateixo, que l'Empordà, ara de cop i volta, l'estan cimentant exageradament. Precisament l' Empordà (no la Toscana) està ple de carreteres i carreteretes suficients, que gestionant-les bé, i fent que passessin per fora dels municipis, n'hi hauria prou (amb una excepció, les carreteres de la Costa Brava massificada). Enlloc més no fan falta tantes carreteres com diu, però sí que en fa que passin per fora dels pobles.

Tot el que fem els humans ho hem de fer sostenible, ja no ens queden oportunitats, les hem esgotat; el canvi climàtic ens ho està dient i això és molt greu. Es tracta no només de conservar la bellesa del territori, sinó de sobreviure. La plana empordanesa en patirà greus danys, d'aquest canvi climàtic, i una bona part desapareixerà. Apostin pel transport públic, pel tren –el normalet–, pel tramvia entre nuclis urbans, i jo em creuré tota la poesia que hi dediqui. Faci-ho d'una vegada, pari de ciment i emissions de CO2 que ens estan matant.