El futur del món es decideix a la cimera de Copenhaguen

Diu un proverbi xinès que abans d'iniciar la tasca de canviar el món cal fer tres voltes a la pròpia casa. I això es podria aplicar a la cimera de Copenhaguen sobre el canvi climàtic que es va inaugurar ahir a la capital danesa. Deixant de banda els qui consideren, cada vegada menys, que l'escalfament global és una bajanada, el cert és que la comunitat científica mundial està advertint des de fa anys de les greus conseqüències d'un canvi climàtic radical i accelerat produït per l'acció de l'home. Després d'uns anys en què la majoria de governs en feien un cas relatiu i ho veien com una cosa a llarg termini, de sobte hi ha hagut una conscienciació mundial que ja va tenir un primer exemple a Kyoto amb un protocol destinat a reduir l'emissió de gasos causants de l'efecte hivernacle. Però sense que els països més contaminants s'hi adherissin, el protocol de Kyoto va quedar com una mena d'assaig general del que s'ha de fer a àmbit mundial per evitar l'excessiu escalfament de la Terra.

De la cimera de Copenhaguen se n'espera molt i segurament que els resultats seran inferiors al que molts voldrien. Però la gran virtut de la cimera és que per primer cop es planteja el problema amb una visió global i amb una consciència col·lectiva que cal fer alguna cosa per no haver d'afrontar les conseqüències devastadores que pot tenir per al planeta.

Segurament l'acord final de la cimera serà molt decebedor per a molts, però només que hi hagi una proposta de reducció substancial d'emissions de diòxid de carboni ja s'haurà avançat en la direcció correcta. La implicació aquesta vegada dels mateixos Estats Units, la Xina o l'Índia és la millor notícia. Les emissions d'aquests països són la meitat del problema i segurament les evidències que els estan afectant –sequeres extremes, pluges torrencials, huracans devastadors...– els han fet replantejar la seva actitud, fins ara poc col·laboradora, en la lluita contra l'escalfament global. Si ha de servir per a alguna cosa la cimera de Copenhaguen és per a la conscienciació a àmbit mundial però també de cada país que cal fer alguna cosa. I si aquesta conscienciació encara baixa més, a àmbit de ciutats, barris i de cada família, millor, perquè a llarg termini serà més efectiva. L'escalfament global no coneix fronteres i si es manté el nivell d'emissions de CO2 les conseqüències les patiran els països més contaminants, però també els que hagin actuat amb bon criteri i s'hagin plantejat accions pròpies. Una reducció d'emissions com la que pot sorgir de la cimera tampoc ens ha de portar a l'eufòria.

Els nivells atmosfèrics de gasos causants de l'efecte hivernacle són cada cop més alts i també s'ha de començar a dissenyar una estratègia paral·lela per combatre les emissions i per preparar-se per als fenòmens meteorològics extrems que comporta l'escalfament global però que afecten localment.