Més que un canvi de bisbe

El nomenament de Xavier Novell com a bisbe de Solsona ha estat rebut en general de manera positiva. Del nou prelat se'n destaca la joventut, realment sorprenent tenint en compte la mitjana d'edat més pròxima a la jubilació que no pas a la vida professional activa de la majoria de l'episcopat. A monsenyor Novell també se li atribueix un tarannà catalanista. En una de les primeres intervencions públiques, ha manifestat, amb un domini remarcable de la filigrana diplomàtica, que el concepte “Església catalana” és “sociològicament” incontestable.

Caldrà veure si aquest perfil que s'atribueix a Novell respon a la realitat del seu tarannà, però d'entrada no es pot pas negar que el nomenament té alguns aspectes positius. El primer, que el Vaticà hagi escoltat la recomanació feta pel bisbe sortint, Jaume Traserra, de nomenar com a successor un membre de la pròpia diòcesi, un home pròxim a la comunitat catòlica que ha de guiar. L'altra, la presumpció que això representa un canvi d'actitud del Vaticà cap a Catalunya. Un canvi d'actitud que es pot afegir a altres petits detalls com ara la utilització del català en la visita del papa, sense oblidar, però, que la renúncia del bisbe Piris al litigi per l'art de la Franja també deu haver jugat un paper en els envitricollats ressorts del poder catòlic.

Hi ha, finalment, alguns dubtes sobre el perfil ideològic de Xavier Novell, expressats des d'alguns sectors progressistes de l'Església de base. És aviat per emetre judicis basant-se en una carrera eclesial encara curta i, fins ara, sense rellevància pública excessiva. Però tampoc cal enganyar-se i pensar que algú que ha rebut la confiança del papa de Roma per conduir una comunitat diocesana pot desmarcar-se ni un mil·límetre de l'obediència jeràrquica. De moment hi ha un bisbe nou que és del país i que és jove. Dues condicions potser no suficients, però sí necessàries per als catòlics catalans.