La retallada arriba a la sanitat

El govern de Catalunya, forçat per la crisi global, ha de retallar dràsticament les despeses. Els coneixedors de la qüestió coincideixen a dir que una de les àrees on les nostres autoritats tenen prou marge de maniobra és en el sistema de salut. Aquest és un terreny molt delicat, perquè la sanitat i l'educació són dos pilars bàsics de l'estat del benestar. Val a dir que la reforma del sistema sanitari s'hauria de fer igualment, encara que ara no estiguéssim en crisi. La situació actual, en tot cas, complica molt la sortida; però aquesta sortida existeix.

El sistema sanitari ja passava dificultats abans per una sèrie de motius: increment d'un milió de la població amb dret a atenció, envelliment de la població (fet que porta aparellat un augment de la demanda sanitària), multiplicació dels serveis, augment (en precisió i en preu) de les proves diagnòstiques i promesa electoral de reduir les llistes d'espera, etcètera. I ara s'ha d'estalviar per reduir el dèficit.

La solució, doncs, és complicada perquè serà la resultant de la combinació d'unes quantes mesures. La primera hauria de ser escoltar el que tenen a dir els professionals de la salut, que són els que en portaran una part a la pràctica. El conseller ha exclòs el copagament perquè estem en crisi, però en realitat el copagament existeix: el dels milers de catalans mutualistes. En tot cas, és una opció que podria reaparèixer si es troba un sistema que no suposi una sobrecàrrega burocràtica. La retallada sanitària implicarà una reorganització de la gestió dels serveis, alguns dels quals s'hauran de centralitzar. També caldrà revisar el catàleg de prestacions i decidir quines són imprescindibles i quines seran objecte de copagament. I per acabar, els hospitals deixaran de ser generalistes. L'usuari de la sanitat pública s'haurà de desplaçar més i tindrà la sensació que perd drets i serveis. Serà responsabilitat de l'administració catalana explicar que aquesta pèrdua és aparent.