Ryanair, Aena i els aeroports catalans

En una decisió més o menys previsible després que des del govern s'expressés la voluntat de renegociar els preacords firmats i, previsiblement, reduir la quantitat de diners que la Generalitat aporta, la companyia Ryanair va anunciar ahir una dràstica reducció del nombre de rutes des de l'aeroport de Girona. És una notícia que ja ha provocat el rebuig de la societat gironina que, d'aquesta manera, veu com els esforços fets per donar vida i fer rendible l'aeroport de Vilobí –amb totes les repercussions en l'economia local que aquest fet tenia–, se'n poden anar en orris en un tres i no res. El fantasma d'un aeroport buit i infrautilitzat, com era el cas fins no fa tants anys, ha esdevingut de nou aquell malson del qual semblava que les comarques gironines s'havien lliurat, malgrat que tenen un potencial turístic de primer ordre. Ryanair es va afanyar ahir a responsabilitzar el govern de la seva “fugida” de Girona i, amb la prepotència habitual, el va acusar de no voler fer front als acords pactats. Però, qui és el veritable culpable de la situació creada i dels greus perjudicis que per a l'economia gironina generarà la reducció del nombre de rutes de Ryanair? El nou govern català, al qual sembla que requi fer una inversió potent a l'aeroport gironí que té un retorn econòmic molt destacat al territori? Les institucions gironines, per no haver pressionat prou? La mateixa Ryanair, que, de fet, actua com ha fet arreu d'Europa i que aplica polítiques de rendibilitat econòmica com farien moltes altres companyies? O és Aena, el gestor espanyol dels aeroports, que continua actuant a Catalunya sense escoltar els clams de la societat catalana i sovint com si realment fos el braç executor dels interessos de l'aeroport de Barajas? Com s'entén, si no, la voluntat d'Aena de convertir el Prat en un gran aeroport de vols de baix cost i deixar, d'aquesta manera, el paper d'aeroport principal espanyol a Barajas? Si no és així, com és que el de Barcelona és l'únic dels grans aeroports europeus que reuneix tants vols de baix cost i en canvi aquests, com passa a Londres, Milà, Frankfurt o París, no són desviats a aeroports secundaris com el mateix de Girona o Reus? I com és, finalment, que Ryanair ha trobat portes obertes i totes les facilitats del món per implantar-se al Prat en detriment d'altres companyies del país, a les quals sovint s'han posat obstacles per iniciar determinats vols? Els problemes, doncs, són ben clars i estan ben determinats. Com solucionar-los? Que siguin les institucions catalanes les que gestionin els aeroports del país. Si no és així, temem molt que el futur dels nostres aeroports serà més aviat negre: Girona i Reus, aturats, i Barcelona, convertit en una instal·lació de segona fila.