Normalitat poc normal a l'aeroport

Després d'una reunió d'unes disset hores, els representants dels treballadors d'Aena i la direcció han arribat a un principi d'acord que, com a efecte immediat, implica la desconvocatòria de les 22 jornades de vaga fixades en període de vacances. A canvi, els treballadors s'asseguren que la privatització dels aeroports no només no implicarà cap pèrdua d'estatus, sinó fins i tot una millora.

Primer de tot, cal felicitar-se perquè la fi de l'amenaça de vaga permetrà respirar al sector turístic i salvar part, no tota, la temporada estival. La inseguretat als aeroports s'hauria pagat, en el moment actual, amb un vigorós increment de la desocupació. Es pot suposar que aquest argument deu haver influït en l'ànim sindical. En aquesta negociació s'ha trobat a faltar prudència per totes les bandes, però més encara per part de les centrals. L'anunci de vaga va causar alarma. Pretendre ara que la culpa és del govern espanyol, que els va forçar a fer la convocatòria, és un argument dèbil que raneja el cinisme. I pel que fa al ministre José Blanco, no cal que faci cap elogi del diàleg per solucionar els problemes. Si s'hagués trobat una disposició millor des del primer moment potser no hauríem arribat a la situació lamentable de veure com tota la premsa europea titllava els aeroports de l'Estat espanyol d'ingovernables.

Els treballadors han fet tot el que estava en les seves mans, dins de la legalitat, per conservar els seus drets. Però dit això, la imatge que ha donat el conflicte, i la seva resolució, és lamentable. S'està dient clarament que a l'Estat espanyol hi ha dues classes de treballadors: els que no tenen cap eina de pressió i que, per tant, han de suportar tot tipus de retallades; i els que tenen possibilitat de posar l'administració contra les cordes i obtenir tota classe de concessions. Després d'això serà molt difícil demanar nous sacrificis a altres col·lectius de treballadors, ja siguin
del sector públic o del privat.