L'ús social del català avança, però a poc a poc

L'ús social del català avança, però ho fa molt a poc a poc, sotmès a la permanent pressió uniformadora dels espanyols i a la demagògia distorsionadora dels qui, al cim, venen la imatge falsa d'una Catalunya que persegueix els castellanoparlants. Tot i això, les dades del darrer informe del Baròmetre de la Comunicació i Cultura, realitzat a partir de 33.000 entrevistes personals, constaten que, almenys, el català està en una dinàmica positiva. El trenta-cinc per cent de la població el té com a llengua inicial, és a dir, la que s'aprèn a l'escola, una xifra de la qual es desprèn que el noranta-sis per cent de les persones nascudes a Catalunya el parlen. La importància de la política d'immersió lingüística queda, una vegada més, confirmada. Les dades ja no són tan encoratjadores pel que fa als residents nascuts a fora. Només parla en català el cinquanta-set per cent dels ciutadans nascuts en altres zones de l'Estat, un percentatge que baixa fins al quaranta per cent en el col·lectiu originari de l'estranger. L'estudi també posa de manifest que, en general, el català és considerat més atractiu que el castellà però alhora adverteix que queda molt de camí per córrer. Més gent que mai entén la llengua pròpia del país però el català és sobretot una llengua d'estudis, més de la meitat dels enquestats el fa servir al món de l'ensenyament, i d'àmbit domèstic, el trenta-dos per cent el parla habitualment a casa seva. A la feina, en canvi, el percentatge se situa només en el vint per cent.