Els ajuntaments gironins enceten un nou cicle

Amb l'excepció del de Girona, que ho farà l'1 de juliol vinent, la resta dels més de 200 nous ajuntaments de la demarcació es constituiran avui. Els resultats de les eleccions municipals del 22 de maig passat van deixar el panorama polític aclarit en 175 d'aquests consistoris –un 10 per cent més que fa quatre anys– on una sola força política hi governarà amb majoria absoluta. La dificultat que van tenir tots els partits, excepte la coalició CiU, a l'hora de fer llistes i les reticències de molts ciutadans a implicar-se en la política municipal, i més en època de crisi econòmica, són les dues raons de fons que explicarien aquest elevat nombre de consistoris amb governs amb majoria absoluta.

A la resta d'ajuntaments gironins, els resultats electorals van abocar els partits a buscar acords de govern pels pròxims quatre anys. Com és habitual a escala local, els pactes assolits han estat diversos i a diferents bandes i, en molts llocs, contradictoris amb els que el mateix partit ha fet en poblacions pròximes. En tot cas, i a l'espera que avui es constitueixin definitivament els consistoris, hi ha molt pocs casos –ahir a l'hora de tancar aquesta edició se'n comptabilitzaven quatre– en què l'alcaldia no serà per a llista més votada. Curiosament, els candidats afectats pertanyen a quatre partits diferents: el PSC, CiU, ERC i ICV. És una bona mostra que els criteris locals s'imposen, sobretot quan les poblacions no són gaire grans, als que marquen les direccions territorials i nacionals dels partits.

Una altra característica important dels consistoris que naixeran avui és que hi haurà un nombre de ciutats importants –de fet, si descomptem Figueres, les més importants de la demarcació: Blanes, Lloret de Mar, Salt, Olot i Girona quan es constitueixi– on la llista més votada governarà en minoria. És una situació que demostra que la resta de partits han volgut respectar la que va ser la llista més votada, una lliçó de democràcia que podria quedar entelada, però, si en els mesos a venir aquests mateixos partits decidissin unir forces i repartir-se ells el govern, sobretot a les poblacions on el govern en minoria se sustenta en pocs regidors, com seria el cas de Lloret de Mar. Els partits que assumiran aquestes alcaldies importants –CiU en la seva major part, però també el PSC– han mostrat la seva voluntat d'arribar a acords puntuals amb les forces de l'oposició. Serà en tot cas, això, una nova lliçó de democràcia de tothom a l'hora de negociar els temes més importants. I més en una etapa que s'albira difícil pels greus problemes de finançament que tenen tots els ajuntaments.