Cap a un millor model per als aeroports catalans

L'anunci de Ryanair de tancar la seva base a l'aeroport de Reus i el trencament de les negociacions entre la companyia irlandesa i el govern català per la renovació del conveni a l'aeroport de Girona són dues qüestions que no fan res més que posar sobre la taula la necessitat de treballar més que mai per establir i consolidar un nou model aeroportuari català. Un nou model que, necessàriament, s'hauria de basar en dos pilars. El primer és la independència de la gestió i, el segon, que hauria de derivar d'aquest, és el fet de no haver de posar tots els ous a la mateixa cistella com ha passat fins ara als aeroports de Girona i Reus amb Ryanair. Per poder decidir sobre els aeroports catalans cal que, de manera immediata, tant la gestió del Prat com la de les altres dues instal·lacions sigui traspassada al govern català i que aquest hi deixi participar altres institucions empresarials i ciutadanes, com per exemple les cambres de comerç. Traspassar la gestió dels aeroports al territori no és iniciar cap aventura, és posar fi a un sistema aeroportuari espanyol centralitzat, únic a Europa, que, bàsicament, beneficia un gran centre que és Barajas i que, pel que fa a Catalunya, fa del Prat un gran aeroport dedicat al baix cost, una opció que, de rebot, aboca els centres de Girona i Reus a la desertització en deixar-los sense alternatives viables i, sobretot, rendibles. Un sistema aeroportuari centralitzat que impedeix que el Prat sigui el gran centre de connexions internacionals que necessita el país i que no permet, en no poder-se fer una política adequada de taxes, portar als aeroports secundaris les companyies de baix cost. Un sistema aeroportuari centralitzat al qual sembla que tant se li en refum, literalment, quin futur pot haver-hi als centres de Girona i Reus, lluny dels quatre vols xàrter que hi puguin arribar durant la temporada turística. Un sistema, en definitiva, que ens escanya com a país i que no permet que els agents econòmics catalans decideixin quins aeroports volen i com els volen. Si es canvia aquest model centralitzat, ens evitarem, de passada, haver d'arribar a situacions com la de l'actual discrepància amb Ryanair, derivada del fet que la companyia irlandesa ha monopolitzat pràcticament els aeroports de Girona i Reus aquests últims anys. I ja se sap quines són les conseqüències que comporten les situacions de monopoli i com, qui les té, utilitza sovint el seu poder per intentar mantenir-lo i, naturalment, augmentar-ne els beneficis. La implantació de Ryanair a Reus i Girona ha comportat molts guanys per a aquests aeroports i el seu territori i s'ha de treballar fort per evitar que la companyia en marxi. Però la dita diu que sovint cal perdre batalles per guanyar la guerra. Malauradament, aquest pot ser un d'aquests caos.