La fundació ja és una realitat

Només tres mesos després que s'anunciés la iniciativa –amb una rapidesa que no deu ser gratuïta–, la Fundació Príncep de Girona ja és una realitat. Ahir, un munt de personalitats i una llarga llista d'empreses convertides en patrons van donar el tret de sortida a una fundació amb els objectius de la qual, no cal dir-ho, és molt difícil no estar d'acord. El sector econòmic va beneir la iniciativa que porta el nom de l'hereu de la Corona espanyola i que té com a objectiu dos eixos centrals: la promoció de l'educació i formació dels joves i la potenciació dels projectes socials. Els objectius són lloables. Però ni això, ni que ahir els prínceps demostressin un bon coneixement del territori, dels nostres costums i de la nostra llengua, no és forçosament sinònim que la institució neixi amb un gran suport social. Tenim dret a preguntar-nos si treballar en favor dels joves o els més desafavorits ha de comportar necessàriament l'acceptació de la Corona. En tot cas, la cursa que manté la casa reial perquè aquesta sigui més apreciada a Girona és de llarg recorregut. Ahir se'n va escriure tot just un primer capítol, amb l'aplaudiment de la classe política i econòmica. En vindran més.