Iniciativa legislativa popular i participació ciutadana

Per facilitar-ne l'ús, suposadament, el Parlament va aprovar el 2 de febrer del 2006 una nova llei que regulava el que s'anomena la iniciativa legislativa popular. Un mecanisme per permetre que la ciutadania impulsi un procés legislatiu. Aquesta setmana s'han viscut dos casos d'ILP força paradigmàtics: el debat sobre la iniciativa que proposava una regulació del conreu de productes transgènics i l'inici de tramitació de la ILP perquè es prohibeixin les curses de toros, avalada per 180.000 signatures. Més enllà del fons de cadascuna de les qüestions, ha quedat palès que aquest mecanisme de participació democràtica és del tot insuficient. En la ILP sobre transgènics, el portaveu de la iniciativa, Alexis Inglada, només va poder fer una exposició dels seus arguments i se li va negar tota possibilitat de rèplica als grups parlamentaris, que van despatxar l'afer amb un diàleg de sords, sense que en realitat s'analitzés ni es negociés cap tipus d'esmena a la iniciativa legislativa presentada. El PSC va trencar el consens de la majoria de govern i es va aliar amb l'oposició per rebutjar la qüestió. En el cas dels toros no hi ha cap previsió sobre la ILP, perquè el calendari depèn exclusivament de la voluntat política dels grups. Els partits tenen tot el dret a defensar les seves posicions i els grups parlamentaris tenen tota la potestat legislativa al Parlament. Però si la ILP ha de ser un pur tràmit administratiu com a coartada de participació ciutadana sense que els partits tinguin cap voluntat real de debatre les iniciatives, aviat la ciutadania girarà l'esquena a aquesta eina democràtica, com ja ho està fent també amb la participació electoral. Tot plegat, una minva democràtica que hauria de fer reflexionar els partits polítics.