opinió

Construint el nou acord verd

La definició d'un escenari post-Kyoto en un context de crisi vol voluntat política, tecnologia i canvi cultural

La cimera que ha acollit la ciutat de Barcelona, i la posterior trobada del COP-15 a Copenhaguen, posen damunt la taula debats profundament polítics sobre com les societats afronten el seu desenvolupament i benestar, garantint la cobertura de les seves necessitats avui, alhora que permeten a les futures generacions satisfer les seves.

És important que les nombroses i complexes nocions tècniques no amaguin que el debat que hem mantingut aquests dies és essencialment polític. Un debat que es dóna en un context de crisi econòmica, que ha contribuït a evidenciar un problema de fons: tenim un model de creixement basat en uns mercats que actuen ignorant que ho fan en un planeta finit i amb recursos limitats. Un model, per tant, inevitablement abocat al col·lapse. En tenim un exemple clar a l'Estat espanyol: construir 800.000 habitatges anuals (un 18% dels quals estan deshabitats) és una desproporció que no té en compte ni les necessitats de la gent, ni del territori, ni del medi ambient.

Cal un nou Green New Deal –‘nou acord verd'– basat en el disseny d'un sistema productiu que respecti els cicles naturals, de renovació dels materials i l'energia, i tingui com a objectiu el residu zero. Un sistema productiu que aposti per la qualitat enfront de la quantitat, i en què el creixement del PIB no sigui l'únic objectiu, ja que aquest no mesura ni és correlatiu als nivells de benestar.

La sortida de la crisi, econòmica i ambiental, i la definició d'un escenari post-Kyoto requereixen l'aliança de tres elements indissociables: voluntat política, tecnologia i canvi cultural. Voluntat política per impulsar decisions a llarg termini, transformadores de tendències, superant la miopia pròpia dels períodes electorals. Aposta per les noves tecnologies i l'R+D per continuar en l'avanç imparable cap a sistemes de producció neta. I canvi cultural, que tradueixi la creixent sensibilització ambiental de la ciutadania en canvis reals d'actitud i de comportaments. No existeix cap canvi estructural, per important que sigui, que pugui substituir el compromís quotidià de cada persona a partir dels petits gestos de la vida diària.

Des dels governs locals estem aplicant aquesta lògica a nombrosos projectes que generen un nou model de desenvolupament verd. Per posar un exemple d'actualitat, estem desplegant a Barcelona una nova contracta de neteja i gestió de residus que n'és una bona expressió, fruit de l'impuls polític, de la innovació tecnològica aplicada, i que requerirà, sens dubte, una enorme implicació ciutadana que protagonitzi el canvi cultural.

Aquests lideratges s'exerceixen des dels governs locals. Fins avui, en els debats de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic hi han participat sobretot els estats, i existeix una llarga reivindicació per tal que les ciutats, que som part del problema però també part activa en la recerca de solucions, tinguem un paper decisiu en els acords. Així ho estem defensant a Barcelona i ho traslladarem també a la cimera de Copenhaguen del proper mes de desembre.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.