La infància, una prioritat

Les necessitats en el camp de l'atenció a les persones són moltes, especialment agreujades per la crisi financera. Alguns analistes situen aquesta crisi també clarament en termes de valors. I identifiquen la mirada a molt curt termini, per generar beneficis immediats, com a una de les raons del daltabaix, hipotecant les generacions futures i el nostre planeta. En polítiques socials l'actuació del nostre país no hauria de caure en el mateix parany. Sense deixar d'atendre les necessitats més peremptòries, caldria dedicar programes i recursos a les accions preventives que, a mitjà i llarg termini, són garantia de més qualitat de vida i dignitat per a les persones i de menys despesa social.

Enguany celebrem el 20è aniversari de la Convenció sobre els Drets de la Infància, que contempla una dimensió integral de l'infant i vetlla pel seu ple desenvolupament. Precisament, les polítiques en favor de la infància i de les famílies han de ser una prioritat. Les xifres d'exclusió infantil (pobresa) a l'entorn del 20% són inadmissibles, atès que condicionen notablement el futur d'aquestes persones. Permetre que l'infant tingui un entorn saludable i amb afecte, que participi en la comunitat, que pugui jugar i disposar d'un lleure educatiu, no és un luxe sinó una condició per a la seva realització. La igualtat d'oportunitats no s'ha de promoure només en els espais educatius escolars, sinó en les diferents etapes i contextos per tal que efectivament puguin ser ciutadans i ciutadanes plens. Els drets de la infància no són una declaració històrica, sinó una realitat per la qual encara hem de treballar molt. Alguns investigadors en ciències socials del Regne Unit han quantificat l'impacte que tindrà la millora a l'atenció a la infància en polítiques preventives: cada lliura esterlina invertida en centres d'atenció revertirà a la societat en forma d'estalvi més de quatre vegades més.

Per convicció i ètica hem de possibilitar que cada nen i nena pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats, que tingui la seva oportunitat, i fer possible el seu projecte vital. Els nostres fills i filles són el millor futur que tenim i promoure el seu benestar és un interès públic, atès que assegura un ús eficaç dels recursos i uns millors resultats socials i, sobretot, es reconeixen els drets de la infància i la singularitat de cada persona. Per tot això, cal que la infància sigui una prioritat de les agendes públiques i de la societat.