Caixa Laietana

Els mataronins estem preocupats per Caixa Laietana, la caixa de Mataró. (Atenció: no és una columna localista. Les caixes, amb la incidència que tenen sobre el territori, són preocupació de tothom). Mentre entitats d'estalvi de major i menor volum que ella s'ajunten per treballar plegades i, segons expliquen, superar d'aquesta manera la crisi financera i la crisi general, la Laietana, amb la del Penedès, segueix aparentment tan tranquil·la i sense donar senyals comandites. Què vol dir aquesta immobilitat? Que Caixa Laietana no necessita fusionar-se amb ningú o que no n'hi ha cap que s'hi vulgui fusionar? Que espera fer o rebre ofertes o que no en pot fer ni n'hi fan? Que guanya temps per veure-les venir? El Banc d'Espanya i el govern alerten que les caixes que no prenguin una decisió per enfortir-se, l'any que ve ho poden passar malament. Per a l'any que ve falta un mes i mig. Els mataronins estem preocupats per la nostra caixa.

Bé, la nostra. Un càrrec de l'actual equip directiu em confessava que a Caixa Laietana existeix un buit d'impositors mataronins que es localitza entre els anys seixanta i vuitanta. En aquell període, molta gent de Mataró va donar l'esquena a la caixa en forma de cancel·lació de comptes i llibretes o no fent-hi negocis, coincidint amb el menyspreu que la caixa va fer als mataronins. Va ser quan en nom de l'expansió la caixa va pensar més en Barcelona i en Madrid que en la ciutat fundacional i, donant-se vergonya del nom històric, Caixa de Mataró, el va canviar pel de Laietana, que semblava més el d'un carrer de Barcelona que el de la zona romana on Mataró s'havia situat.

El nou equip directiu ha corregit l'herència rebuda. És més assequible, més humà, més projectat cap a Mataró i el Maresme, anímicament i fiduciària. Te'ls trobes pel carrer i et saluden. Els pots tocar. Seguirà així? És que hi ha rumors sobre les intencions expansionistes d'una entitat forana que fan un rato llarg de por, no per la seguretat dels diners sinó pel nom i la mentalitat.