plaça major

Filosofia a l'adolescència

La força pedagògica de la filosofia es troba en les estructures crítiques que ensenya a utilitzar i en el contingut cognoscitiu

Sovint s'atorga a la filosofia la funció d'aprenentatge del raonament. Sembla haver-hi aquí un miratge, que es pot revisar. Altres matèries potser semblarien més adequades per desenvolupar les capacitats lògiques i analítiques dels alumnes. Penseu en les matemàtiques, que ofereixen una educació intel·lectual rigorosa, mitjançant la pràctica en construcció de proves del que pot semblar evident. També podem remarcar el poder educatiu de la gramàtica, en particular del grec o el llatí. La reflexió filosòfica quedaria deslluïda davant d'aquests ferms instruments d'anàlisi lògica. La funció essencial de la filosofia a secundària tracta més aviat de l'aproximació crítica als sistemes de coneixement i valors. La filosofia no es limita a cap ítem de matèria curricular, en el qual trobar-hi parts del seu contingut. La força pedagògica de la filosofia es troba simultàniament en les estructures crítiques que ensenya a utilitzar i en el contingut cognoscitiu que proposa.

L'estudi de la filosofia proporciona, d'una banda, la facultat de criticar la cultura pròpia, un recurs valuós per al desenvolupament de la personalitat emergent. Certament ha de ser gestionada amb precaució: qüestionar sistemes de valors, estructures epistemològiques i morals, no és cap activitat innocent a l'edat de la consolidació de la personalitat. Seria oportú familiaritzar els infants i adolescents a la pràctica filosòfica del qüestionar-se, en lloc d'introduir-la de manera abrupta i relativament tard en el procés educatiu. D'altra banda, hi ha el perill que la crítica del coneixement pugui emprar-se per mantenir tendències etnocentristes quan es dirigeix cap a idees o creences que difereixen de les dels estudiants. La filosofia ha de fer sempre una fervent autocrítica cultural. Si la crítica es dirigís cap a fora, deixaria de ser un instrument d'obertura per esdevenir un mur cultural, que propiciés tota mena d'autoritarismes i fanatismes. Els filòsofs que, per la seva essència, són portadors d'una càrrega de llibertat, tanmateix poden estar al servei dels pitjors sistemes totalitaris.

La força cultural i cognitiva de la filosofia es fa palesa en l'ajut que suposa per a la desconstrucció crítica dels nostres estereotips, i ens mostra així com continuar qüestionant l'estructura i ètica del nostre posicionament en el món.

(*) Secretari general de la Federació Internacional de les Societats de Filosofia i expert de la Unesco (www.unesco.org/shs/philosophy).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.