Sembrar

Aquests dies, els pagesos sembren. Els tractors llauren la terra, després l'aplanen i l'adoben i finalment la pentinen amb la sembradora, que hi diposita el gra. El bon temps que ha fet durant el novembre ha facilitat aquestes feines i, com que la temperatura ha estat alta per l'època, en els camps en què es va sembrar primer ja despunta el brot verd. Sembrar és una operació de confiança i d'esperança, allò que els economistes en diuen una inversió a mitjà o a llarg termini. Caldrà que passin set mesos abans de segar i collir el fruit i, en tot aquest temps, les contingències poden ser d'allò més variades. Són a la intempèrie, els sembrats, i la mà humana poca cosa hi pot fer, d'ara fins a la collita. L'ull els veurà créixer amb més o menys lluc, però, un cop el gra és a la terra, la resta és gairebé del tot obra de la naturalesa i no de la mà humana, que podrà matar les males herbes i no gaire res més. Poques activitats estan, avui dia, tan exposades a les eventualitats externes, a l'equilibri o al desequilibri de pluja i sequera, a les alternances favorables o adverses del clima, sense poder intervenir-hi ni modificar-les. I en el cereal encara més que en d'altres especialitats agràries, com l'horta. Per això esmentàvem la confiança i l'esperança, que es demostra en els fets, encara que les paraules del pagès sovint estiguin impregnades d'escepticisme i ressonin sota una crosta d'indiferència. En la feina del camp, confiança i esperança sempre han sigut indispensables i encara més en aquest temps en què les coses a pagès van com tots sabem. De pagesos de mas en queden pocs. Força d'aquests tractors que aquests dies veiem treballar són d'empreses i cooperatives que s'han fet càrrec de conrear les terres que havien anat quedant abandonades per les famílies que les van cultivar durant generacions. El plantejament, doncs, és diferent. El compromís personal amb una terra, amb un indret, s'ha tornat més prim, accidental, contingent. Però, sigui com sigui, treballar la terra –i encara més avui– és un acte de tenacitat, de convenciment. S'ha de creure en alguna cosa i no tenir fal·lera de fer-se ric.