Benediccions

El president del Congrés dels Diputats, José Bono, ha invocat el general Pinochet a l'hora de posar un exemple de governant sanguinari emparat i beneït per l'església catòlica. Bono parlava a la defensiva. Com la resta de diputats socialistes creients i practicants del catolicisme, es troba en una situació delicada entre l'obediència a la jerarquia catòlica i la disciplina de partit en la qüestió de la llei de l'avortament. Es prou coneguda la posició de la jerarquia catòlica. No cal insistir-hi. Ha advertit que cauran penes canòniques greus sobre aquells que vulnerin la doctrina. Algunes veus han mormolat tot seguit, amb discreció, que potser tot es podrà arreglar posteriorment al confessionari, però d'entrada el càstig caurà sobre els transgressors. Els diputats també es deuen, és clar, a una altra obediència igualment severa: la disciplina de partit. Què ha de fer, aleshores, un home com Bono, el vot del qual, a més, és tan ostensible? Ha de fer grans equilibris i argumentar amb subtilesa, cosa per a la qual l'expresident manxec no té gaire disposició de caràcter. Ell, més aviat, és un home de temperament sanguini i de paraula franca. Bono ja té presa la decisió. Obeirà la disciplina de partit i, en conseqüència, caurà en pecat. Així, doncs, es cura en salut i es defensa atacant. Ha recordat que, cada vegada que veia el general Pinochet rebent la comunió, se li regiraven els budells. Pinochet? Per què va tan lluny Bono a buscar un exemple d'aquella compatibilitat? A l'Estat espanyol, de Franco per avall, hi va haver, durant dècades, milers de personatges que entraven a les esglésies just després d'eixugar la sang de l'espasa. Eren despietats amb el proïsme, però buscaven entre la cera i l'encens consol espiritual i salvació de l'ànima. Amb aquesta mena d'homicides la jerarquia catòlica no solament fou comprensiva, sinó respectuosa, agraïda i deferent. Havien derrotat la revolució i l'ateisme i els havien retornat el poder, les propietats, la seguretat jurídica. Un favor que bé valia totes les benediccions. Massa immediat, potser, per a Bono. Per això va lluny i esmenta Pinochet.