Les guerres napoleòniques, 200 anys després

Els dies 19, 20 i 21 de novembre passat va tenir lloc a Girona el III Congrés d'Història de Girona, que, amb caràcter internacional i organitzat per l'Institut d'Estudis Gironins, la Universitat de Girona i l'Ajuntament, ha estat dedicat enguany al bicentenari de la Guerra del Francès. Amb el subtítol de Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823), ha analitzat de manera comparativa què va suposar per a Girona i per a Catalunya el llarg cicle bèl·lic de 1792 a 1814, i que va afectar el nostre país el 1793-95 (la Guerra Gran) i el 1808-1814 (la guerra del Francès), i que encara va tenir un perllongament el 1823, quan els francesos van envair de nou Espanya per restaurar-hi aquest cop Ferran VII com a monarca absolut!

Entre d'altres, dues conclusions són remarcables. La primera, el caràcter enormement destructiu que, arreu, varen tenir aquestes guerres. Tant és així que alguns historiadors no dubten a qualificar la guerra del Francès de «guerra total». Aquest qualificatiu –que se sol reservar per a les guerres del segle XX o, com a molt, per a la guerra de Secessió americana de 1861 a 1865– evidencia el seu caràcter de guerra sense regles, en què la població civil es veia involucrada en els combats i en les represàlies, i en què les destruccions atenyien tant les instal·lacions militars com ciutats, habitatges i collites. L'època contemporània s'iniciava així a principi del segle XIX amb un temps de destruccions i patiments –tot un avís del que seria el segle XX.

I, en segon lloc, aquelles serien en gran mesura guerres ideològiques. Guerres en què al costat de la lluita per sobreviure o per resistir simplement a la invasió es va lluitar també per idees. Algunes d'aquelles idees –com l'absolutisme o l'assimilació de la guerra a la lluita entre el bé i el mal a la fi dels temps– poden resultar avui francament estranyes. Però eren les que movien aleshores les poblacions europees, o bona part. Una altra idea, en canvi, en sortiria reforçada i esdevindria un veritable tòtem en els anys futurs: la idea de la frontera com una ratlla fixa i impermeable que separava els estats i que calia defensar amb tots els mitjans possibles. Un congrés d'història, en definitiva, que analitzant els fets d'ara fa 200 anys ens dóna claus per entendre el món més recent.