Ens enviaran els tancs?

«Proclamo com a President del govern català, aquí, al Parlament, la independència de Catalunya...» (pàg. 278). La novel·la, interessantíssima, es titula Independència. Política ficció - 2010 i va ser escrita pel terrassenc J(osep) G(ual) Lacomba fa uns quinze anys. El seu fill no em sap dir per què hi va posar aquesta data. Sí que em diu la raó d'amagar el primer cognom: s'estimava més passar desapercebut... Amb un estil fresc i trepidant, l'autor ens explica com s'imaginava ell un supòsit d'alliberament nacional. Terrorisme urbà, aixecament dels catalans d'origen espanyol, bombardeigs per mar i aire... La típica visió de quan el mot «independència» era gairebé tabú. I així és que el pare del meu bon amic encerta la data del gran tomb sociològic sobre l'acceptació popular de la independència, però una por comprensible en la generació de la guerra l'aparta de la realitat. L'obra, tan premonitòria respecte al temps, fa, en efecte, política-ficció en el nus i desenllaç. Una macroenquesta de la UOC acaba de rebentar el mite del rebuig frontal de la Barcelona metropolitana a l'autodeterminació i, a comarques, per exemple, tenim el cas de Sils, on la gent votarà aquest diumenge amb l'Asociación de Sevillanas amenitzant el lloc de la votació. La realitat és que Espanya ens roba a tots i la gent no es mama el dit, sigui quina sigui la seva parla... Pel que fa als tancs –que J.G. fa entrar fins a la plaça de Sant Jaume–, què en direm? Ben poca cosa. Ja parla per nosaltres el Cercle Català de Negocis. La setmana passada va ser a Santa Coloma i va demostrar com s'ensorraria la borsa madrilenya si Castella ens vingués amb aquestes. Espanya quedaria aïllada del context polític i econòmic europeu. Conclusió dels empresaris? Només la por atàvica ens manté perdent tres mil euros per persona i any. Vegeu-ho a www.ccn.cat...