La història, Nadal, la història

Els que l'imiten al Polònia, solen recalcar que el conseller Nadal, d'Obres Públiques, parla a poc a poc. És veritat, però això és perquè Nadal pensa molt el que diu. Les frases li surten redactades i fins i tot matisades, plenes d'insinuacions, ironies, sobreentesos i murrieria. Li surten les paraules no pas crues i pelades, sinó cuites i guisades, amb salsa i tot. És el cas de les manifestacions que va fer quan se li va preguntar sobre el referèndum de diumenge, que ahir publicava aquest diari. Nadal va dir: «La combinació d'un gran entusiasme i participació justeta obliguen a reflexionar sobre el sentit d'una votació aclaparadorament favorable al sobiranisme i també sobre el sentit de tots els que no s'han sentit empesos a participar en una votació d'aquestes característiques.» Bijuteria fina. Aquests jocs amb els diversos sentits del mot sentit, aquest diminutiu justeta, aquesta subtil oposició entre «votació aclaparadorament favorable al sobiranisme» i «els que no s'han sentit empesos a participar». Ho sap tothom i és profecia: la sap llarga, el conseller. «Justeta», Nadal, una participació que ha superat àmpliament el 25%, tot i que no s'ha pogut disposar del cens ni realitzar les votacions en locals oficials? Parlem de la propaganda? Quin pressupost s'ha invertit en propaganda en aquesta convocatòria? En les eleccions diguem-ne oficials els partits gasten unes sumes fabuloses en propaganda de tota mena i per tots els mitjans per deixondir els electors. Diners que, sovint, val més no saber quins camins han recorregut. Sobre això sí que hauríem de reflexionar. En l'article de dissabte demanàvem rigor i participació a l'hora de celebrar la consulta. De rigor, sembla que n'hi ha hagut, i la participació ha estat acceptable, ateses les condicions, no pas «justeta». En les frases del conseller hi trobem a faltar un mot: història. Ell, abans que polític, fou historiador, catedràtic i tot. Com és que Nadal no ensumi el contingut històric de la jornada de diumenge, que és el principal de tot? Tal vegada les espesses ferums de la política enterboleixen el nas de l'historiador?