La cara de Facebook

Imagini's vostè com seria si en entrar al supermercat un amable empleat, somrient, li proporcionés un carret ja carregat de productes, i que, en el cas d'aquells que no li anessin bé, fos vostè qui els hagués de desar a la lleixa corresponent i després procedir a triar allò que li convingués. Una cosa semblant (ens) ha passat als 350 milions de persones del grup o xarxa social més important, els usuaris d'aquesta eina fantàstica de comunicació que es diu Facebook, i (ens) ha passat no pas amb el pot de Cola-Cao o amb una llauna d'olives, sinó amb les nostre dades i informacions personals. Somrient, Facebook convidava dies enrere els usuaris a verificar qui podia veure la nostra informació personal, però ho feia des d'una pàgina en la qual apareixia marcada per defecte l'opció que tothom ho pogués veure tot. L'alternativa, la de deixar-ho veure només als amics posem per cas, o també els amics dels amics, no es presentava de forma gens clara, de manera que molts dels usuaris no van veure com fer-ho ni van entendre què se'ls demanava. És més fàcil fer clic i passar a veure ràpidament el mur o xatejar que no pas posar-se a llegir estranyes clàusules i advertiments. Milions de persones, bona part de les quals són adolescents, han posat molta informació personal a l'abast de qualsevol, sense ser-ne gaire o gens conscients. Per arreglar-ho, Facebook tampoc no ho posa fàcil i t'obliga a dedicar-hi més estona de la necessària. Més fotografies i vídeos, més informació sobre gustos i activitats, més opinions... vol dir més visitants a Facebook, més publicitat i més negoci, és clar. Molta face, moltes galtes. Com més repercussió sobre la vida de les persones pugui tenir una eina com és Facebook, més diligència és exigible als seus responsables. Els obligaran a rectificar aquest disbarat? Coneixen les autoritats l'existència de Facebook?