Vilanova continua «argumentant»

A Vilanova i la Geltrú continuen donant arguments a través de la col·lecció de llibres Argumenta, que edita El Cep i la Nansa Edicions, amb Quico Mestres al capdavant després de 25 anys, el qual recollí la proposta d'«avaluar críticament la cultura catalana de 1975 ençà», formulada per un grup de joves professionals independents, entre els quals hi ha historiadors i filòlegs com ara Francesc Foguet i Mireia Sopena.

I així, amb una constància admirable, dels dotze volums previstos, ja n'han sortit nou, els tres darrers des del juny del 2008, dedicats respectivament a les arts visuals als Països Catalans, a la literatura catalana en la cruïlla i a música i músiques, també en tot l'àmbit lingüístic.

Cada volum conté les aportacions de vuit o deu especialistes en la temàtica tractada, coordinat per dos més que, a l'inici, plantegen la qüestió i fan una breu sinopsi de cadascun dels treballs. Qui vulgui endinsar-s'hi té teca per a estona, i si ara en parlo –com en vaig parlar en aquesta secció el 18 d'abril del 2007– és perquè crec recomanable observar, en l'atenta lectura dels textos, el frondós batibull d'idees, plantejaments teòrics, programes pràctics, actituds personals i posicions col·lectives que, de la Transició fins al moment present, han mantingut la vida catalana en un vivíssim debat.

Els autors i editors ja deuen haver donat per descomptat que una oferta d'aquesta mena no generarà suficients adhesions lectores per esdevenir un best seller, però estic per dir que aquests volums, en cadascun dels rams que es revisen (de la política a la societat o del periodisme a l'edició i a les arts escèniques, a més dels citats), deuen ser llegits i estar presents en les oracions dels qui tenen algun poder –més gran o no tant– per fer variar les coses en els rumbs que es proposen.

Per tant, són treballs abordats amb esperit crític, contundent però raonat, i que, en conseqüència, no defugen la polèmica sobre els nostres reptes culturals i socials, amb la intenció de «recuperar la memòria històrica escamotejada», facilitar l'«expressió independent», contrastar realitats i discursos i «contribuir, des de l'inconformisme, a l'enriquiment del debat cultural».

El programa de treball és, certament, atractiu, i arribar-lo a coordinar en aquesta petita enciclopèdia de diagnòstic en marxa sobre els últims trenta-cinc anys ja és, per si sol, un mèrit. En efecte, ja és més d'una generació la que s'ha escolat durant tot aquest temps, tants anys com els que va durar el mateix franquisme, contra el qual –com deia Vázquez Montalbán– «vivíamos mejor».

En qualsevol cas, fa la sensació –i en aquests volums queda ben reflectit– que, en tots els ordres de la vida, la velocitat dels canvis esdevinguts ha deixat el conjunt social (polítics i ciutadans, patrons i obrers, tècnics i intel·lectuals, etcètera) en un estat de perplexitat i aclaparament (adjectius que fa uns anys van usar-se sovint) en què ningú ja no sap per quin camí tirar.

L'abundància de signes, conceptes, models, expressions i pensaments (únics o diversos) és tan abusiva en el panorama actual, que la seva mateixa diversitat –inicialment enriquidora– sospito que és finalment contraproduent per a una lògica i humana comprensió del cafarnaüm intel·lectual en què estem posats.

I jo que em pregunto: ja arribarà tot això, que s'ha intentat explicar amb la major contenció de mots, a la comprensió lectora d'aquells que han fet l'esforç de posar-s'hi? Amb una mica més del mateix esforç, no dubto que sí; ara bé, haig de concloure, tot i estar avesat a aquest tipus de literatura assagística, la dificultat de fer-se una idea clara de les alternatives que es proposen en els diversos àmbits, fet que aclareix, si més no, una cosa: l'anomenada xarxa tecnològica, tot i apropar-nos a majors coneixements, sembla que ens tingui sotmesos a menors savieses. I, com sempre, cal triar.

Sigui com sigui, és significatiu que editors minoritaris, i per això mateix independents i igualment crítics, hagin tingut l'empenta moral, la valentia ideològica i el coratge econòmic de llançar-se a una aventura de resultat incert, en un moment en què el món cultural, editorial i polític oficial –sovint criticat en aquests textos– ha «bastit un edifici institucional formal i formalista, però que fa aigües quan s'acaben les subvencions», tal com diuen Isabel Graña i Teresa Iribarren a la presentació del volum 8, dedicat a la literatura.