L'impost sobre successions, règim transitori

Sembla ser que ja existeix un pacte entre els partits que conformen el govern de la Generalitat de Catalunya, amb majoria suficient per modificar la normativa que regula l'impost sobre successions, millorant la fiscalitat d'aquest impost per a cònjuges, especialment, i en menys mesura per a descendents. No obstant, s'ha de dir que l'acord assolit finalment no respon a les expectatives creades.

El contingut bàsic i principal d'aquest acord consisteix a elevar de forma significativa els mínims exempts per cònjuges i fills, passar a dos anys el període màxim d'ajornament de pagament, reduir els trams de l'estructura tarifària i suprimir els coeficients per patrimoni preexistent. Sembla que tant per a l'empresa familiar com per l'habitatge habitual, la reducció es mantindrà en el 95%, com ara.

Aquesta modificació es planteja per part del govern com a gradual, a partir de l'any 2010 i fins al juliol del 2011, data en la qual ja s'hauria implementat íntegrament la reforma. Amb tot això, el principal partit de l'oposició ha manifestat públicament la seva intenció de suprimir l'impost, si pot governar la Generalitat després de les properes eleccions, i fer que aquesta supressió sigui retroactiva al dia 1 de gener del 2010. La qüestió de la retroactivitat o irretroactivitat de la modificació de la normativa de l'impost sobre successions té molta importància i transcendència i mereix ésser estudiada amb deteniment pels nostres polítics, perquè afecta molta gent que pateix amb tanta especulació política.

El pacte al qual han arribat els partits integrants del govern no es refereix expressament a la retroactivitat de la norma, però sí que parla d'implementació gradual fins al juliol del 2011, el que dóna a entendre clarament que no només no hi haurà retroactivitat, sinó que del contingut íntegre de la norma no se n'aprofitaran totalment ni tan sols els drethavents dels qui morin abans del juliol del 2011.

Aquesta manera de regular crea més angoixa als drethavents que la que ja creava aquest impost injust; atès que ara tothom especula amb la data de la mort del causant, perquè segons quina sigui haurà de pagar més o menys; així com tothom especula amb si hi haurà o no un règim transitori i amb qui guanyarà les properes eleccions a la Generalitat de Catalunya, per veure com quedarà finalment regulat l'impost.

S'ha de tenir en compte que actualment el període voluntari de liquidació de l'impost és de sis mesos a comptar des de la mort del causant, i això no sembla que hagi de canviar. Per tant, en tots els supòsits de mort a partir del dia 1 de juliol del 2009, el període voluntari de liquidació s'acaba l'any 2010.

Però és molt habitual demanar una pròrroga del període voluntari, al·legant tota classe de motius, el que permet, conforme a l'actual legislació, allargar el període voluntari de liquidació sis mesos més (en total un any). Per tant, en tots els supòsits de mort a partir del dia 1 de gener del 2009 i que s'hagi atorgat una pròrroga, el període voluntari de liquidació s'acaba a l'any 2010.

Hi pot haver altres supòsits, com per exemple el cas de denegació d'una sol·licitud de pròrroga, contra la qual s'interposi un recurs de reposició davant l'òrgan que ha denegat la petició o bé una reclamació economicoadministrativa al TEAR (Tribunal Econòmic i Administratiu Regional) i al mateix temps se sol·liciti la suspensió del període voluntari de liquidació.

En la reclamació econòmica administrativa, si la sol·licitud de suspensió va acompanyada de garantia consistent en dipòsit de diners o aval bancari, els efectes suspensius són automàtics. Encara que més endavant la suspensió es denegués, qui l'hagués demanat dins del període voluntari seguiria estant en període voluntari de liquidació un cop denegada, sense haver de pagar cap recàrrec, sinó només interessos al 5% pel període entre la data en què se li acabava el període voluntari de liquidació (sense suspensió) i la data de la liquidació efectiva.

Per tant, podria fins i tot haver-hi casos de morts l'any 2008 que el 2010 els subjectes passius es trobin legalment encara en període voluntari de liquidació.

Un altre supòsit és el de la gent que, tot i havent acceptat l'herència, el llegat o la legítima, hagi demanat un ajornament de pagament per un any o bé un fraccionament en el pagament. Si la sol·licitud d'ajornament o de fraccionament es denega, a partir de la denegació encara hi ha un període voluntari de pagament.

Per tant, són molts els supòsits que fan que a partir del dia 1 de gener del 2010 hi hagi molta gent que es trobi en període voluntari de pagament de l'impost de successions per defuncions anteriors a aquella data.

Sembla que no és lògic i és injust que a mitjan o final del 2010 hi hagi gent que hagi de pagar l'impost conforme a la normativa actual, quan ja faci temps que haurà entrat en vigor la nova regulació.

Si realment creiem que l'actual marc normatiu de l'impost és injust, no sembla tenir gaire sentit que, malgrat la injustícia que suposa, s'hagi de seguir pagant conforme a l'actual regulació, més enllà del dia 1 de gener del 2010.

Convindria clarament que els polítics fossin sensibles a aquesta realitat social i que regulessin un règim transitori ampli, que permetés acollir a la nova regulació totes les liquidacions que a 1 de gener del 2010 encara estiguin en període voluntari de pagament.