La qüestió espanyola

Pel que sembla, els membres del Tribunal Constitucional han accelerat el ritme de les deliberacions amb l'objectiu de tenir enllestida la sentència d'aquí a unes setmanes. L'expresident Jordi Pujol ha manifestat que, acabi com acabi aquest fulletó, la sentència farà «pràcticament impossible que acabin bé» les relacions amb l'Estat. I afegeix: «Als plats trencats se'ls poden enganxar després els trossos, sí, però el plat està trencat.» I no li falta raó. El que no tinc tan clar és que la solució sigui aplicar cola adherent de manera més o menys maldestra. Segurament serà més realista entendre que la situació ja ha canviat de forma irreversible. Independentment de l'abast i la intensitat de la castració química de l'Estatut, les relacions entre Catalunya i Espanya ja no tornaran a ser mai més les mateixes.

Una de les obsessions del debat competencial i identitari en què estan empantanegats els membres de l'alt tribunal és el de l'adequació del concepte nació referit a Catalunya. No es tracta només d'una qüestió simbòlica. La definició del què afecta el com i el per a què. És a dir, la definició del subjecte té conseqüències polítiques. Tinc la impressió que l'opinió pública espanyola ja no pot entendre la significació que el debat ha tingut a Catalunya. Ni la significació, ni les conseqüències. Una de les conseqüències és que les resolucions del TC pugui fer en relació amb la definició de Catalunya ja no tenen cap autoritat ni cap credibilitat per a la societat catalana. Encara no és gaire visible, però una de les alteracions que estan afectant l'opinió pública catalana té a veure amb el qüestionament de l'ordre lògic de la narració que ha descrit les relacions entre Catalunya i Espanya. Exemples: si som una nació, la pregunta més lògica no és ¿per què la independència? La pregunta que ha de trobar resposta és ¿per què la dependència? O tal com ha anat el tema de l'Estatut, sembla obvi que no té sentit parlat de la qüestió catalana. De Barcelona estant, ja només té sentit parlar de la qüestió o del problema espanyol. I ja no té cap mena de sentit parlar de l'encaix de Catalunya a Espanya. El que es podria plantejar, encara que pugui semblar una provocació, és l'encaix d'Espanya a Catalunya. És a dir, si hi ha alguna concepció d'Espanya que pugui encaixar en el projecte de recreació nacional de Catalunya. Una part cada vegada més àmplia de la ciutadania d'aquest país sospita amb convicció creixent que no.