L'estadística ens farà iguals

Potser com a contrapartida per contrarestar el fet que d'un en un ni comptem, ni som, ni ens tenen per gaire res, cada cap d'any, abans de girar plana, els dels instituts d'estadística engrunen tot el que hem consumit, tot el que ens ha passat i tot el que hem fet, i ho reparteixen a parts iguals entre cadascun de nosaltres. Aquest diari també ho feia avui fa justament una setmana, quan va publicar el balanç del resum de l'any. La carn, les sabates, els llibres, la gasolina, la fruita, el telèfon, la part d'hipoteca amb què ens havien escanyat i amb què –estadísticament, també– tot fa pensar que continuaran escanyant-nos. Com que tots som iguals i com que també sembla que tot sigui igual, cada cop que algú decideix que ha arribat l'hora de fer el balanç, ens fan saber els cigarrets que fumarà cadascun, el vi i les cerveses que beurà, els càncers o les vegades que es divorciarà, els fills que tindrà, l'esperança de vida d'avui, de demà, de demà passat i de no sé quants anys després que ja no hi sigui cap de nosaltres. Independentment del que fem o del que decidim no fer, ens diran, doncs, quants de nosaltres ens suïcidarem, quants llocs de treball crearem o destruirem, quantes vegades ho farem o no amb el senyor, amb la senyora o amb l'amic del senyor o amb l'amiga de la senyora. És l'estadística, el que ens fa iguals, i no totes les utopies d'esquerres. Som –estadísticament– una xifra més d'un conjunt, una part més, com un dia més, com un any més, una unitat més d'això que –moltes vegades només estadísticament– ens fa, com als matrimonis, iguals en prosperitat i en l'adversitat, en la salut i en la malaltia. (Això, és clar, fins que passa un any i l'estadística ens millora o ens rebaixa les expectatives.)