opinió
Política, valors i compromís
Massa gesticulació i massa crítica fàcil perquè tu ets el poder i jo no. Així ens percep la ciutadania
Desafecció, desinterès, desconfiança, perplexitat, decepció i català emprenyat... són expressions que il·lustren un debat, i una realitat, en les relacions de la ciutadania amb la política i els governants. Ha estat cru, especialment, arran de la suposada sentència del Tribunal Constitucional i, aquests darrers dies, fruit que la ciutadania ens ha posat tercers en la llista de preocupacions. I no d'una manera gens amable. Després de l'atur i de les dificultats econòmiques, el tercer problema, segons la ciutadania, són la classe política i els partits.
Voldria recordar que ja va ser motiu de debat fruit de la baixa participació en les eleccions del 2006. En aquell moment, en el mateix ple d'investidura al Parlament de Catalunya, tots els partits polítics van expressar la voluntat de fer front a la distància que es dibuixava entre política i ciutadania. D'implicar-se en la reflexió i les solucions que ens conduïen cap a aquesta distància. Tothom va evidenciar els vots en blanc, l'abstenció, les plataformes alternatives, i es va comprometre a fer-ne una lectura crítica i constructiva.
Amb el temps, acompanyats de la crisi econòmica i financera i dels casos de corrupció –i diuen els experts amb un corrent també lligat a Europa– ha anat agafant força la idea que lliga la política amb la manca de valors i amb la manca d'ètica. Una mirada qüestionadora cap a tot allò que és públic. Un qüestionament escrit sobre la capacitat política de resoldre els problemes de la gent. Desconfiança. Desconfiança envers aquells que, fent polítiques públiques, cerquen contribuir al futur del país. Des de la voluntat de transformació. Homes i dones que pensen i creuen en la comunitat i en la col·lectivitat i que cerquen que en aquest espai comú i compartit, amb intervenció de l'acció política, s'hi compleixin les nostres aspiracions, anhels i felicitat.
Voldria recordar que la intervenció política la fem tots. No seria just donar per fet que només desafecta, o genera la desafecció, qui està en el govern. Perquè en aquest debat sembla que tothom, també la ciutadania, mira a l'altra cantó de la taula. En l'anàlisi sobre la situació de la realitat catalana i en la reflexió sobre les causes de la llunyania i la desafecció, no es pot considerar l'altre culpable del «clima de malestar i desconfiança política i les institucions», perquè si hom detecta aquest clima i desencís, certament evident, el que cal fer després de l'anàlisi és treballar per generar millors cotes de confiança. Des del rigor i la serenor. Des del diàleg amb la ciutadania i els agents econòmics i socials. Des del treball. Això tan quotidià i tan mundà que fa tothom quan té problemes. Treballar i cercar solucions. Treballar i cercar compromís. De nou amb el bé col·lectiu com a rerefons i il·lustrant que aquest treball es desprèn d'un compromís fet públic en el temps –el full de ruta– i que té en compte, també, les noves realitats socials i polítiques que cal afrontar. Entendre els canvis que se succeeixen i anticipar-se. Treball que respon a uns valors compartits que, malgrat les noves realitats, són encara ben vigents. I especialment, ho hem dit abans, treball en xarxa (el cas més clar deuen ser els pactes nacionals que s'han aprovat: en recerca, immigració, infraestructures i habitatge) i voluntat de sumar, perquè com deia el president en el seu missatge de Cap d'Any en relació amb la resposta que va generar el text Per la dignitat de Catalunya: «...la unitat ens farà forts.» Dic això perquè segurament, en aquesta situació, crec que el que no toca és definir-se des de la crítica i la bel·ligerància com a actitud. Amb tot i a tot. Manifestar-se alternativa i reformador en un futur d'allò que, per altra banda, ha merescut el suport d'una important majoria (el cas més representatiu és el de l'acord de finançament).
Massa gesticulació i massa crítica fàcil perquè tu ets el poder i jo no. Així ens percep la ciutadania. Com un espectacle ple de gesticulacions i gestos. Ple de crispació. Massa plató a peu de carrer i poca voluntat de no reconèixer que el carrer necessita fer feina i, en situacions difícils, sumar. Massa contradiccions que la ciutadania no viu bé.
El futur el construïm tots. La responsabilitat del govern és altíssima. Però sabent-ho, crida al debat i al diàleg, vol el reconeixement i el protagonisme de més actors. Ningú pot ni hauria de voler esborrar-se. Perquè és també massa fàcil des de la posició individual de cada ciutadà donar la culpa a l'altri. El compromís, per un futur millor, ha d'ésser de tothom.
