Mirin que sóc una persona fàcil, per pensar en el regal nadalenc a fer-me: home lletraferit, lector. Escriptor i articulista. Però ni jo mateix ni cap dels propers amb les meves mateixes manies no hem rebut ni un e-book, ni un e-reader, ni un e-com se digui ni de part de la família, ni de part del tió, ni de part dels Reis d'Orient. La gran promesa del nostre consumisme anual ha resultat, com a mínim pel que jo he vist, un total fracàs. Ens havien venut l'èxit abans d'hora, ens havien dit a través dels titulars de diari que seria el regal de l'any, que s'esgotarien existències, que entràvem en l'era de la lectura digital i que en els autobusos ja tothom estaria enganxat a la pantalla. Però als autobusos i al metro i al trambaix l'única pantalla a la qual encara s'enganxen els usuaris és la del mòbil o, com a màxim, la de la Palm o l'ordinador. Ni un sol llibre digital, he vist pel carrer. I temo que aquell que n'ha rebut algun de regal de Nadal deu estar encara amagant-lo pels racons de casa. Per vergonya.

L'e-book o l'e-reader no és que sigui una mala idea: és que no és un invent de masses, ni molt menys. Com a mínim no ho és ara, però jo m'arrisco a dir que tampoc no ho serà en el futur. Pot arribar a tenir utilitat per a alguna disciplina acadèmica, però no m'imagino ni Madame Bovary ni Uf!, va dir ell en millor format que en el del llibre tradicional. Em fa una mandra còsmica pensar que hauré de passar pantalla en lloc de passar pàgina, que hauré de vetllar per la bateria, que trobaré links i complements a la meva plàcida lectura, que no podré imaginar-me les lletres impreses en calent. Molts es pregunten per què encara preferim les novel·les en paper imprès i l'explicació es troba en la distància insalvable, irresoluble, que crea la pantalla entre la paraula i l'ull. Una distància que va bé per a internet, per xatejar, per navegar, per treballar, però en absolut per gaudir del plaer de la lectura. No és que no serveixi: és que és molt pitjor. És una barrera que no se supera amb tintes electròniques, amb aparences de format imprès, amb altres fórmules de realitat virtual... Un llibre sempre serà un llibre i l'electricitat aquí no hi compta. L'única «e» d'electricitat que hi ha d'haver és la que traspassi de la lletra impresa a la retina o a l'ànima del receptor. La resta d'electricitat només allunya. Com ho fan els SMS que diuen «tstm mlt:***», per sincers que siguin.

Dono gràcies als meus familiars i al rei Baltasar per haver pensat en jerseis i mitjons en lloc de llibres electrònics. Senyal que es llegeixen les cartes.