l'estoig

Amagar el cap sota l'ala

Quan una realitat social és delicada, difícil de gestionar i aixeca suspicàcies i recels, cal assumir-la de cara

Hi ha notícies que quan les has llegit tens la sensació que, o bé no ho has acabat d'entendre, o no pot ser que el que llegeixes sigui cert.

A Vic, l'equip de govern de l'Ajuntament (pacte entre ERC, PSC i CiU) ha decidit que les persones empadronades que no tinguin permís de residencia i, per tant, estiguin en situació irregular, quan faci tres mesos de la seva inscripció al padró municipal i no hagin obtingut aquest preuat permís, seran delatats a la Policía Nacional. En funció de l'interès d'aquesta informació, aquest poder de l'Estat podrà prendre, si s'escau, les mesures que consideri oportunes. Sorprenent, com a mínim. M'és igual si les forces de seguretat no perseguiran aquells que no hagin regulat la seva situació si no han comès cap delicte o són motiu d'investigació. Aquesta actitud assenyada dels agents de l'ordre no minimitza l'error en la decisió de l'Ajuntament. Més enllà d'analitzar la qüestió des d'una perspectiva ideològica (per a alguns pot representar una mesura coercitiva interessant),o fer-ne una valoració moral o ètica (per a altres ens és absolutament reprovable i punible), hauríem de valorar la idoneïtat i les repercussions pràctiques que comportarà. Es preveu que hi haurà un nombre d'immigrants irregulars que, per por de les conseqüències de la seva precària situació, no s'empadronaran, encara que hi visquin, a la ciutat dels sants i ho faran a altres municipis amb una política d'acolliment menys fiscalitzadora. Per tant, el que tindrem a la capital d'Osona seran unes dades fictícies i tergiversades que no respondran a la realitat.

És un escàndol propi d'altres èpoques que partits polítics democràtics prenguin una decisió com aquesta autoenganyant-se i propiciant una fal·làcia irresponsable. És una manera infantil i immadura d'afrontar un problema. No hi ha res més perillós que el desconeixement i la ignorància. Precisament quan una realitat social és delicada, difícil de gestionar i aixeca suspicàcies i recels, cal assumir-la de cara i amb totes les conseqüències. Creure's que amb aquesta mesura no es mediatitza i es corromp l'autèntica realitat dels immigrants és ser, com a mínim, un il·lús i un irresponsable. Són aquí. Sense feina. Amb greus problemes d'integració i un evident risc d'exclusió social que pot derivar en conflictes de convivència. Podem fer dues coses: assumir la realitat i els perills que aquesta comporta, o bé amagar el cap a sota l'ala, que s'empadronin en un altre lloc, i fer veure que el problema no és nostre.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.