El català, llengua i immigració

Amb la vigent Llei de Política Lingüística, l'ús i la promoció de la llengua catalana queden a l'empara d'un marc normatiu més ampli i concís, si la comparem amb l'anterior de Normalització Lingüística. Com és sabut, la seva aplicació ha comportat l'extensió del català en diferents àmbits on la societat té un pes clau: en el sector educatiu (a primària i a secundària), en la relació entre el ciutadà i l'administració autonòmica i local (i entre les mateixes administracions) o el seu ús, encara que limitat, a l'àmbit de la justícia.

Podríem dir que l'esperit de la llei, igual que l'anterior de normalització del 1983, és el de promoure tant el coneixement del català a tota la població com el seu ús en tots els àmbits de la societat. Ara bé, amb l'arribada de les últimes onades migratòries, amb un important flux de persones nouvingudes, és comprensible pensar que la integració social i cultural d'aquest col·lectiu necessita un programa més ambiciós.

Tot i que les accions formatives de català i en català per a treballadors immigrants no són noves, segurament no són suficients i hagi arribat el moment de consensuar un model transversal que impliqui directament el món laboral. Aquest nou pas hauria de possibilitar que no es traslladés a l'educació de primària i a la de secundària gran part de l'èxit de la immersió lingüística. De fet, part d'aquesta situació es reflecteix en les famílies amb membres en edat escolar. Sovint, són els mateixos fills i filles els que es converteixen en transmissors de la llengua i de coneixements a la família. Tan important és el paper educatiu dels infants i joves com també ho és el de la figura que fa de nexe entre persones i llengües en altres àmbits. Aquí, el canal de transmissió resulta clau.

Evidentment, perquè això funcioni, l'entorn laboral ho ha de estimular, i per tant l'empresari ha de veure en aquest esforç complementari un factor que pot revertir directament en el sistema productiu i en la conciliació de conflictes. Precisament, en aquelles empreses on hi ha un gruix important de personal nouvingut o encara no integrat, és on s'aprecia la problemàtica dels grups hermètics i la interferència de costums i d'algunes pràctiques religioses en l'actitud del nouvingut davant una cultura i llengua noves. Aquest factor s'agreuja, no cal dir-ho, quan existeix una segona llengua amb més projecció en els mitjans i amb una potent massa social al darrere.

La solució no és fàcil, fins i tot en països on disposen d'una única llengua, però el que sí és segur és que de la transversalitat del model en depèn la integració cultural i social dels nouvinguts en una societat plural i la garantia de supervivència de la nostra cultura.