la tribuna

L'incendi d'Horta de Sant Joan

El sumari deixa al descobert les mancances amb què es va combatre i que la política comunicativa va ser un nyap

Ara, la veritat veïnal també és veritat judicial

L'obertura del sumari judicial sobre l'incendi al Parc Natural dels Ports de Beseit de l'estiu passat ha deixat al descobert les mancances amb què es va combatre i que, amb la prudència necessària, explica en bona part l'abast devastador que va assolir, en vides humanes i hectàrees de bosc calcinades. De fet, des dels primers moments ja vam saber que des d'un punt de vista de la política comunicativa i de la gestió política, el govern va protagonitzar un nyap difícilment explicable i impossible d'acceptar i assumir. Només calia escoltar l'alcalde d'Horta de Sant Joan i els veïns d'aquella zona en aquelles primeres hores per comprendre a quina maltempsada ens acaràvem. Llavors, a mesura que els bombers van anar controlant el foc i, finalment, quan va ser extingit, el govern va fer callar aquelles veus tan crítiques des del primer dia i fins a l'últim. Ara, el sumari judicial incoat per la jutgessa de Gandesa ens n'ha tornat l'eco i trobo que paga la pena escoltar el ressò d'aquelles veus perquè en la seva melodia s'hi poden endevinar molts dels mals que patim com a país.

El primer que hem sabut és que l'incendi no el va iniciar un llamp, com havia conclòs amb rotunditat el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, basant-se en un informe apressat dels agents rurals. La investigació dels Mossos d'Esquadra dirigida per la jutgessa del cas ha demostrat que va ser intencionat i que va començar en un lloc diferent i allunyat de la versió oficial. Ja ho sabíem, perquè és el que havien dit i sostingut els veïns dels Ports de Beseit, però ara, a més de ser la veritat veïnal, també és la veritat judicial. I el segon detall que hem sabut, de moment, és que el grup de bombers morts va demanar ajuda fins al darrer moment i que hi ha motius suficients per dubtar de la versió oficial del govern segons la qual el foc va atacar-se de forma «adequada» i «impecable». El sumari parla d'un «excés de confiança», de la «infravaloració de les pròpies forces» i d'«insuficients mesures d'autoprotecció», per exemple. El testimoni del bomber que va salvar-se serà clau, però també en aquest punt crec que val la pena recordar que l'alcalde i els pagesos d'aquells verals parlaven de «relaxament» en haver donat el foc per controlat abans d'hora i miraven d'advertir dels canvis sobtats del vent que s'entaula als Ports.

La via judicial seguirà el seu curs i del seu procés se'n derivaran les responsabilitats civils o penals que conclogui el jutge. No hi ha res a dir-hi i cal tenir la paciència necessària. Ara: de tot plegat, de tot el que se sap, de com van actuar uns i altres i per què, se'n desprenen unes responsabilitats polítiques molt clares i hi ha dues consideracions a fer que em semblen oportunes.

En primer lloc, en aquell incendi hi va haver massa pressa i massa oportunisme. És veritat que als ciutadans, potser incitats pels mitjans de comunicació cada vegada més immediats, la vida d'avui, diguem, ens impel·leix a demanar respostes instantànies i simples encara que la complexitat de les preguntes aconselli agafar-se el temps que calgui. Però el govern, les institucions i, en general, tots aquells dirigents i persones amb influència pública haurien d'actuar amb la responsabilitat que requereix l'exercici del seu càrrec, i és clar que en el cas de l'incendi dels Ports de Beseit ni el govern, ni l'oposició, ni probablement els mitjans de comunicació, ho van fer prou. Hi va haver massa pressa i es va cuinar una versió oficial versemblant però falsa; el conseller Baltasar no s'ho hauria d'haver permès i, sobretot, no qualificar-la de veritat «rotunda». Aquesta manera de fer tan poc acurada s'explica per l'afany d'immediatesa que deia, però també, i molt més greu, per qüestions d'oportunisme electoral. L'espectacle que els polítics van fer els primers dies de l'incendi, sobretot, amb els cinc morts de cos present en alguns casos, va ser indigne.

I la segona consideració que vull fer fa referència a la prepotència amb què van actuar els responsables de l'operatiu respecte a la gent del territori i que, lamentablement, no és un fet gens nou. Els veïns dels Ports només volien ajudar i pretenien aportar els seus coneixements, apresos a base de treballar aquella terra dia a dia i durant generacions, sobre el comportament de la meteorologia local i els camins i dreceres oberts pels seus avantpassats i transitats per ells a diari; no pretenien sortir a cap fotografia ni penjar-se cap medalla. Ells eren els més interessats a apagar el foc i fer-ho el més de pressa possible perquè era casa seva el que es cremava. No sé què hauria passat si els haguessin, simplement, escoltat. Ni tampoc sé si aquesta prepotència s'explica per la qualitat de superior que atorga la vestimenta institucional o la barcelonina. Però sí sé que se l'haurien d'haver estalviat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.