Les consultes i la independència

Les consultes populars sobre la independència de Catalunya indiquen que s'ha iniciat una nova etapa política. Expressen un sentiment creixent de rebuig de l'Espanya de les autonomies i una inèdita llibertat d'esperit per manifestar el desig de gaudir d'estructures polítiques estatals pròpies. Una mobilització tan entusiasta del voluntariat i del teixit associatiu trenca la desafecció política que ha caracteritzat la vida pública catalana de les darreres dècades. Ara apareix un horitzó que interessa i que il·lusiona.

Encara no hi ha raons serioses ni per queixar-se de la limitada participació, ni per magnificar les divisions. Més aviat s'ha de constatar una mobilització que va creixent quan les consultes es fan amb un bon nivell tècnic i sembla que els partidaris de la independència representen unes potencials majories ciutadanes. A partir d'ara, a curt termini, s'hauria d'aconseguir consolidar la bona preparació de les consultes a fi d'augmentar els índexs de participació i també es necessitaria una col·laboració sense reticències entre les entitats de la societat civil i els partits polítics inequívocament nacionals. Cal una implicació clara de les entitats més acreditades de la societat civil amb un bon acompanyament de personalitats independents i amb autoritat moral. No seria positiu que les consultes es poguessin atribuir a grups políticament marginals o representatius d'ideologies excloents. Les institucions i partits polítics s'haurien d'integrar en el procés sense acaparar protagonisme ni confondre les consultes amb propaganda electoral.

No disposem d'un itinerari de viatge cap a la independència. Seria malbaratar l'èxit de les consultes abandonar el debat sobre els passos següents. Probablement el protagonisme principal correspondrà als partits polítics actuals si són capaços de sintonitzar amb els nous corrents de l'opinió pública explicitats per les consultes. Hauran de clarificar les seves propostes de futur. Tampoc no es pot excloure l'aparició de noves formacions polítiques que vulguin liderar el procés cap a la independència. En tot cas és un procés que s'ha de confiar als partits. La funció de la societat civil pot ser decisiva per condicionar els seus programes però sense pretendre substituir-los. Mentrestant s'haurien d'invertir esforços en la definició dels camins possibles cap a la independència. La ciutadania ja ha afirmat el seu dret a un autogovern sense hipoteques. Ara s'ha de formular el pla que ha de permetre una negociació, intel·ligent i que tingui èxit, amb l'estat.