plaça major

La tragèdia d'Haití

Colpeix comprovar com la desestructuració social impedeix tot moviment de solidaritat interna i provoca apatia i els primers casos de saqueig

La tragèdia d'Haití no és, per desgràcia, cap sorpresa. Els terribles efectes del terratrèmol no han fet més que impactar sobre un estat anorreat per la pobresa, la inestabilitat política i la corrupció. The Fund for Peace, una organització sense ànim de lucre que publica anualment una anàlisi dels «estats fallits», ja fa anys que alerta de la pobresa d'aquest país (una renda per càpita de menys d'1$), de les seves desigualtats socials, de l'absoluta deslegitimació de l'Estat per la seva incapacitat de garantir serveis bàsics o una mínima seguretat, de la manca de respecte pels drets humans i de la incompetència de les seves elits. Una altra organització, Transparency International, l'ha classificat el 2009 com el 10è estat més corrupte del món.

El que estem veient aquest dies no fa més que reflectir aquesta situació. Davant d'una catàstrofe natural (certament de proporcions majúscules) no hi ha capacitat per enterrar els cadàvers amb la rapidesa adequada, l'Estat no només no és capaç de prestar cap servei i s'ha de refiar del tot de l'ajuda internacional, sinó que no hi ha infraestructures per rebre i distribuir aquesta ajuda, ni hi ha capacitat de gestionar-la. Per això els EUA s'han fet càrrec de l'aeroport i envien 10.000 soldats per reforçar els contingents de l'ONU i garantir l'ordre. Perquè potser el que colpeix més és comprovar com la desestructuració social impedeix tot moviment de solidaritat interna i provoca, en canvi, apatia (la gent que es passeja enmig dels cadàvers!) i els primers casos de saquejos i d'enfrontaments –que les autoritats internacionals temen, amb raó, que es generalitzin–. L'ONU, al mateix temps, es pregunta com repartir l'ajuda en els barris més pobres i conflictius.

I el cas d'Haití no és únic. Fins a una trentena llarga d'estats presenten característiques no gaire diferents, i alguns, com Somàlia, Zimbabwe, el Sudan, el Txad o el Congo –per citar només els cinc primers de la llista negra de The Fund for Peace–, es troben en situacions de partida molt pitjors. Si avui és un terratrèmol, demà pot ser un huracà, una sequera, unes inundacions o una guerra civil. I a més a més, les solucions per a aquests països no són gens fàcils. En tots ells, la corrupció és un obstacle per al seu desenvolupament tan gran com la pobresa del seus habitants o la indiferència internacional.

(*) Professor d'història contemporània a la Universitat de Girona

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.