vuits i nous

Abans tancats que en català

Els exhibidors de cine fan un locaut i demà no hi haurà sessions a Catalunya

Quan les «majors» entrin a fons en la batalla, pot caure el govern i tot

Des que es van inaugurar fa deu o dotze anys, cap sala de les dotze que formen el multicine que freqüento, el Cinesa del Mataró Parc, no ha projectat ni una pel·lícula doblada al català. Demà, dilluns, les dotze sales tancaran per protestar per l'obligació que tindran de projectar-ne unes quantes si s'aprova la llei del govern. Diuen els responsables d'aquell multicine i dels altres multicines i cines de Catalunya, que també tancaran, que l'obligació és un atemptat a la llibertat. A la llibertat dels exhibidors dels cines, que és la que compta. Els organitzadors qualifiquen de vaga l'aturada. Una vaga és el que fan els treballadors. Això de demà és un locaut com una casa. Ja poden, els valents: tancar en dilluns, que és el dia de la setmana que fan menys calaix. Per què no ho provaven ahir, dissabte?

Acostumo a anar al cine el diumenge. Avui no hi aniré: faré el meu personal locaut com a amo i senyor que sóc de la meva voluntat. I això que em feia gràcia veure Invictus. Invictus: abans llatí que català. Diu que va dels drets i la llibertat de la majoria negra de Sud-àfrica.

Se'n diuen exhibidors però jo no en veig mai cap, quan vaig al multicine. S'exhibeixen poc. Abans, quan els que tenien un cine al seu càrrec es deien amos o encarregats i els cines no eren a la quinta forca sinó al centre de les ciutats i s'hi podia anar a peu, els amos o els encarregats sempre eren a la porta del seu local veient la gent com entrava i sortia. De vegades s'acostaven a un client de confiança i li deien: «Senyor Puig, avui li agradarà.» Si a la sortida el senyor Puig feia mala cara, sentien com una necessitat de disculpar-se: «Senyor Puig, la de la setmana que ve és estupenda.» Ara que són exhibidors s'amaguen i ens deixen sense cine.

Diuen els exhibidors que la gent no vol veure cine en català. Ho deuen haver comprovat en un lloc que no sé, perquè els clients del Cinesa del Mataró Parc no els hem donat pas l'oportunitat de fer-ho. No dic que no tinguin raó. Tothom entén del seu negoci. Només dic que no es pot viure d'intuïcions i que de vegades s'ha de recórrer a la prova empírica. En comptes de tancar, ¿per què no dedicaven el dia de demà a la projecció de pel·lícules en català i observaven què passava? Com el llatí: abans tancat que en català. L'altre dia era al cine, i a mitja sessió molts espectadors van començar a desfilar cap a la sortida. Potser era que la pel·lícula no els agradava, que la butaca era incòmoda o que anaven a comprar regalèssia, però també pot ser que tot d'una hagessin decidit que volien sentir la pel·lícula en català. La gent és rara, i si les coses no es pregunten no hi ha manera de saber-les.

Darrere dels exhibidors hi ha les productores de Hollywood, les anomenades majors. Ara hem arribat al moll de l'os. Cecil B. De Mille, que dirigia superproduccions per a aquestes majors, deia que una pel·lícula ha de començar amb un terratrèmol i a partir d'aquí anar pujant. El locaut de demà és un terratrèmol. Petit, perquè els exhibidors són uns pobres intermediaris i no en saben més, però un terratrèmol. La superproducció començarà quan les majors agafin la càmera per filmar el guió que tenen preparat. Com que els exhibidors portaplatets i estiracordetes els burxen l'orella dient que George Clooney en català seria la ruïna –i mira si ha venut cafeteres parlant en anglès– i com que elles mateixes, les majors, no volen que darrere els catalans els vinguin els bascos o els bretons o els amazics amb les mateixes cançons, un dia d'aquests ens deixaran sense pel·lícules, ens obligaran a anar a Fraga o a Saragossa amb TGV per veure-les (mira els de Lleida si ho tindran a prop, paios) i provocaran que l'endemà caigui el govern amb la mateixa facilitat que ja van fer caure l'Imperi Romà amb la Sofia Loren per allà al mig. Atenció, Montilla i Tresserras, que les majors les gasten així. Tenen un pressupost que dobla o triplica el de la Generalitat i poden resistir el temps que vulguin fins que les masses, famèliques de pel·lícules i crispetes, vagin a la plaça de Sant Jaume a demanar caps. Les masses aniran a la plaça de Sant Jaume perquè és d'on ha sortit la llei i perquè Hollywood cau lluny i els exhibidors estan tancats.

El conseller Tresserras s'hi ha jugat un sopar amb en Joan Barril: d'aquí a tres anys el cinquanta per cent del cine projectat a Catalunya serà en català. Potser el conseller té informacions privilegiades que no sabem. Potser les majors li han donat esperances sense que ho sàpiguen els exhibidors. Alerta de nou, conseller, que la saben molt llarga. Són capaços d'obrir cinquanta cines a Beget, a Sant Jaume de Frontanyà i al cim de la serra de Pàndols i projectar-hi allí totes les pel·lícules en català per complir el tant per cent a què la llei obliga. Jo només sé que abans a les Medes que al Mataró Parc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.