Comerç de proximitat

El nou decret llei que regula l'activitat comercial és una d'aquelles iniciatives que no valorarem prou fins que ens adonem del que representa per al nostre teixit comercial. Amb la iniciativa de la conselleria dirigida per Josep Huguet s'aposta per protegir la nostra identitat comercial. Això també és treballar per la identitat del país i a més generar desenvolupament econòmic. Estem davant una llei que tot i no ser essencialment restrictiva força que totes les implantacions de comerços es facin a la trama urbana i no als afores. Promou la diversitat d'oferta comercial perquè el consumidor pugui triar i per tant aproxima la varietat a casa de la gent. Evita desplaçaments importants amb cotxe, la qual cosa genera estalvi al consumidor, millora la mobilitat als nostres pobles i ciutats, i contribueix a la sostenibilitat mediambiental. En essència, com deia, tinc la impressió que es pensa en el comerç des d'un punt de vista d'identitat nacional. Per més estrany que això pugui semblar. Estic d'acord que no cal obsessionar-se amb les identitats. Però cada país té una manera de fer. I aquest decret llei que ha aprovat el Parlament està pensat des d'un model de comerç català, basat en la proximitat, la pluralitat de formats i la sostenibilitat. Evitar que els pobles i ciutats es buidin, s'enfosqueixin i perdin la seva activitat social per falta de comerços allà on la gent fa vida és una bona cosa. Només cal anar a l'Estat francès, amb la desertització dels pobles i ciutats que han forçat les grans superfícies comercials dels afores. En això, com en tantes altres coses, ni espanyols ni francesos. Catalans, que ens funciona molt bé. Enmig de tanta batalla política, picabaralles i polèmiques ve molt de gust poder escriure sobre una qüestió en què s'ha treballat molt bé.