Mòbil als deu

Fantàstic que els nens i nenes tinguin mòbil ja als 10 anys, l'edat de la Primera Comunió, l'edat tal vegada del primer petó, l'edat en què nosaltres rebíem un rellotge platejat o un Casio amb calculadora i ja se'ns feia una primera aclucada d'ull cap al món dels grans. El mòbil avui és la promesa, la porta d'entrada al món, el passaport cap a la comunicació amb l'exterior. No per a usar-lo de forma compulsiva ni per a dipositar-hi la vida, sinó com a clau cap al seu creixement posterior i com a primera mossegada a l'asfixiant cordó umbilical. Quin és el mal?

Ha sobtat i ha sorprès i hem sentit inicials reaccions de malestar, però després sempre s'apaguen sota la segona reflexió: quin mal pot fer que un nen o una nena, en edat per exemple de combregar, puguin rebre trucades dels pares o enviar un SMS al millor amic? Les úniques crítiques que han sorgit vénen dels esperits temorosos, capficats en els esquemes i en els prejudicis, en un sentit lineal de l'existència i en una programació de vida determinada. Els nens de 10 anys saben fer servir el mòbil i tenir-ne un, sempre amb despesa controlada: és un privilegi que els ensenyarà a no malbaratar, a administrar els recursos, a gestionar la comunicació i a moure's pels menús, les opcions i les trampes. Un nen de 10 anys està preparat per a jugar a la Playstation i també per a tenir un mòbil, que li dóna un àmbit personal, que li inaugura l'agenda de contactes, que li fa entendre molt millor el valor que té una paraula. Ens queixem de massa tele, de massa consola i de massa cultura de la imatge, i en canvi no gosem regalar un mòbil per a comunicar-se. Un mòbil per a aprendre que sempre, sempre, una paraula val més que mil imatges. Un mòbil per a moure's, per a créixer i per a navegar en un món que cada dia és més una gran teranyina de connexions neurològiques.

Un dia (molt proper) seràs un noi amb incipients bigotis i amb energies per a menjar-te el món, i un dia (molt proper) seràs una noia de llista llarga de pretendents i de vitalitat insaciable, i és bo que ja des d'ara disposis de l'amulet que avui simbolitza la pertinença a aquest segle. S'encarregaran de vetllar perquè no et pugui fer mal, com ja vetllaven amb la teva pilota o amb la teva Barbie Princesa. Tu juga i aprèn, jove promesa, i procura no oblidar que les promeses són per complir-les. La promesa te la fas a tu mateix: no deixis que et privin de cap eina.