Opinió

la tribuna

Català, Expolangues i el metro de París

A l'Expolangues de París el català s'ha presentat com la 12a llengua més parlada a la Unió Europea, una llengua ben present a internet, l'única amb domini propi i amb recursos «on line»

Amb el programa «Éclats de culture catalane à Paris», la imatge de normalitat de la projecció exterior de la llengua i la cultura es consolida

Fins dissabte passat, desplaçar-se en metro per París i anar trobant a tots els baixadors un cartell de grans dimensions anunciant la 28a edició de la fira Expolangues amb el lema ben visible «Le catalan, invité d'honneur» ha estat una imatge ben especial. I a totes les línies del metro. Arribats a la parada del recinte firal de Porte de Versailles, trobàvem l'estand de la llengua catalana, al bell mig, de 100 m², amb l'eslògan «Le catalan, la langue de 10 millions d'européens» (un missatge que també apareixia a les 20.000 bosses de mà que es van distribuir entre tots els assistents a la fira entre el 3 i el 6 de febrer).

Una altra imatge de pes. Els logos de totes les institucions públiques dels territoris de parla catalana presidien l'estand del català, totes agrupades sota la Fundació Ramon Llull: els governs d'Andorra, de la Generalitat de Catalunya i de les Illes Balears; el Consell General dels Pirineus Orientals, el Municipi de l'Alguer i la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull; a més del logo de la Xarxa Vives d'Universitats, que agrupa les 20 universitats dels territoris de llengua catalana. Totes aquestes institucions aixoplugades sota la coordinació tècnica de l'Institut Ramon Llull, amb la col·laboració del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa i de la secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears; i la pròpia Xarxa Vives d'Universitats. I per si no fos poc, amb la participació d'altres institucions públiques i de la societat civil de tots els territoris de parla catalana que treballen per la llengua: l'Institut d'Estudis Catalans, Escola Valenciana, l'Obra Cultural Balear, la Bressola, l'Ajuntament de Perpinyà, Linguamón-Casa de les Llengües, Turisme de Catalunya, l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català, etc.

Aquesta imatge sí que va valer més que mil paraules, una imatge que presentava el català com la 12a llengua més parlada a la Unió Europea, una llengua ben present a internet, l'única amb domini propi, amb mètodes d'aprenentatge i recursos on-line com ara el parla.cat i intercat.cat, una llengua que es pot aprendre a 19 universitats franceses... Al capdavall, Le catalan, une langue pour vivre!, com deia un altre dels eslògans.

Un altre dels plaers. Al petit auditori de l'estand del català hi va haver altres imatges que van contribuir a cohesionar territoris a l'entorn de la llengua: el recital poètic de la jove Teresa Colom, convidada pel govern d'Andorra, així com també l'entrevista a Cyril Despres, en francès i en català (el motorista va fer una defensa de la diversitat lingüística i va qualificar d'acte de normalitat haver après català a Andorra); els recitals musicals dels grups balears Projecte Mut i TIU, que van captivar els visitants; el muntatge teatral i de titelles per conèixer la història de la catalanitat de l'Alguer; i la cercavila de cloenda a càrrec de Comediants, que van recórrer tots els passadissos del recinte firal d'Expolangues amb una adaptació del Llibre de les bèsties, de Ramon Llull.

Si a aquesta participació a Expolangues com a llengua convidada hi sumem les activitats que també des de l'Institut Ramon Llull s'impulsen a la capital parisenca aquest primer semestre de 2010, amb el programa Éclats de culture catalane à Paris, la imatge de normalitat de la projecció exterior de la llengua i la cultura es consolida. Amb la Ballade Catalane, al teatre de Bobigny, amb la música de Carles Santos, amb lectures i gastronomia (amb un Isma Prados esplèndid, que va aconseguir que el públic se'n llepés els dits), a partir de les traduccions al francès d'obres de Mercè Rodoreda, Jaume Cabré i Quim Monzó i d'una selecció de poetes. Amb el Cycle écrivaines catalanes, amb tertúlies en parella amb Maria Barbal i Mercè Ibarz, amb Imma Monsó i Lolita Bosch, i amb Najat El Hachmi i Hédi Kaddour. I amb la 28a edició del Marché de la Poésie, al juny, amb la poesia catalana també com a convidada d'honor.

En definitiva, en paraules de Josep Bargalló, director de l'Institut Ramon Llull, a Éclats de culture catalane à París, «aquest primer semestre del 2010, París tornarà a esdevenir, com potser no ho ha estat mai, la veritable capital exterior de la llengua i la cultura catalanes». I en metro.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.