La MAT com a part de l'anella mediterrània

Ja fa anys vam explicar que la MAT, que va de Sentmenat a Baixàs i no de Bescanó a Santa Llogaia com diu el director general d'Energia de la Generalitat a la seva darrera carta, formava part de la doble anella de la Mediterrània. Un projecte molt ben dissenyat des dels lobbies i think tanks de Brussel·les. Aquesta infraestructura és vital perquè les empreses privades puguin transportar electricitat d'un costat a l'altre dels països de la Mediterrània. Amb aquest objectiu van planificar una doble anella. Una que volta tota la mar, i una altra de més petita que salta de Tunísia a Sicília i puja per Itàlia.

Quan explicàvem tot això se'ns va dir que creàvem alarma social. Que el transport elèctric era per donar cobertura a la demanda del nord d'Àfrica i que en cap moment no es construirien centrals nuclears al Magrib, tal com demostren els articles i documents oficials i de diferents persones públiques. També se'ns va vendre que així hi hauria més seguretat amb la demanda creixent que preveien abans de la crisi molts països per la fallada d'una línia a milers de quilòmetres de distància. El que sempre havíem dit, que la MAT respon a finalitats comercials d'empreses privades, ara es reconeix en una exposició al Palau Robert de Barcelona on s'hi diu «que pot servir per exportar energia en cas de sobreproducció». Sembla que ens comencen a donar la raó.

El que no s'explica és que la línia respon a la voluntat de França de traslladar nuclears al Magrib. Un bon exemple és la central nuclear de Sidi Boulbra, al Marroc. Un indret a menys de 300 km de les illes Canàries, per on passa la falla geològica de l'Atlas. Cal recordar que el 1960 hi va haver un fort terratrèmol en aquesta zona que va deixar milers de morts. També s'ha informat de l'interès de França per obtenir urani a partir de les mines de fosfats del Sàhara, a Fos Bu-Craa, dins l'antic Sàhara espanyol. Si això fos així, França es convertiria en intermediari mundial de producció d'urani. També ha tancat tractes amb altres països com ara Tunísia, Algèria, Líbia, els Emirats Àrabs… Un altre detall que s'intenta amagar és el de la planificació al Sàhara i nord d'Àfrica de plantes termosolars, com les promogudes per Desertec, un conglomerat de dotze empreses energètiques, una de les quals és Abengoa, que pretén exportar l'electricitat produïda cap a Europa a través de diverses línies d'alta tensió (MAT). Aquest projecte el lidera l'enginyer egipci establert a Alemanya Hani el-Nokraschyte. El projecte Desertec preveu la construcció de més de 20 línies MAT. Davant del fort rebuig popular que generen en molts llocs, proposa que vagin soterrades. Als nostres governants potser els faria falta parlar amb aquest home que proposa una solució tècnica similar a la dels alcaldes de l'AMMAT. Els promotors d'aquest projecte consideren que al desert rendeixen més les plantes termosolars que a Andalusia, per exemple. Certs estudis consideren que utilitzant menys del 0,3% de la superfície dels deserts podrien produir suficient electricitat i aigua dessalinitzada tant per als països de la zona com per a la CE. També proposen el seu transport cap ací amb línies MAT de corrent continu d'alt voltatge.

Cal recordar l'important paper del gas en països com ara Algèria i Tunísia, que formen part del gasoducte que puja cap a Europa, i que depenen de les centrals de cicle combinat projectades o ja construïdes, com per exemple la de Vilanna-Bescanó. A cada planta termosolar està previst instal·lar-hi una central de cicle combinat. Amb tot això queda molt clar que les línies MAT formen part d'una planificació que es basa en grans línies de transport i que no té en compte, entre altres aspectes importants per al territori per on passen, els seus greus impactes –paisatgístics, mediambientals, econòmics, sobre la salut (mal li pesi al director d'Energia de la Generalitat)– i les grans pèrdues que es produeixen en el transport.

I què pretenen amb la creació d'un escenari on la «seguretat» en el subministrament dependrà d'aquest model basat en el transport? En primer lloc, mantenir l'actual i insostenible model d'electricitat «a dojo», deixant que la demanda augmenti lliurement sense cap gestió i posposant l'eclosió d'una nova cultura de l'energia basada en el consum responsable, la millora de l'eficiència, la gestió de la demanda i la generació distribuïda. En segon lloc, mantenir i reforçar l'esclavatge d'un mercat de milions de persones (per a ells, de bilions d'euros) que per assegurar-se el subministrament no tindran més remei que passar per l'adreçador de polítiques monopolistes (acabaran imposant les tarifes que vulguin!). I, en tercer lloc, gestionades per la societat civil sota diverses formes, com ara cooperatives, veïns, ajuntaments, etc. No podem seguir actuant, o millor dit, no actuant, com a consumidors simples, conformistes i resignats sabent tot el que suposa aquesta anella energètica de la Mediterrània. Com a ciutadans responsables i com a habitants del planeta ens hem d'oposar al model pervers del qual la MAT és una mostra, per desgràcia, ja palpable.