Senyals

Podria tractar-se d'una cosa personal, però tinc la impressió que aquesta setmana han arribat senyals de primavera. Ja sé que encara no n'és el temps, però en alguns indrets s'han deixat veure quatre espàrrecs i, dimecres passat, vaig sentir una piuladissa d'ocells inesperada. Són senyals suficients? Per als anglesos, que són molt meticulosos, no ho serien. Allà esperen que surti la preceptiva carta al director del Times en la qual algú declara haver sentit el primer cucut i en dona els detalls de lloc i hora amb absoluta precisió. A Anglaterra, però, parlar de primavera és cosa de l'abril en el millor dels casos. En aquests rodals, en canvi, és corrent sentir la primavera abans d'hora. Els joves se la solen trobar davant del nas sense pensar-hi i s'adonen que els procura, sense més espera, les fantasies que havien estat covant durant l'hivern. La naturalesa, tan cruel a vegades, té també els seus detalls amables i ens dóna pistes sobre els petits plaers a l'abast. Són senyals que no passen mai desapercebuts als esperits romàntics. És el que li va passar al meu amic –el novel·lesc– amb les nevades hivernals de fa unes setmanes. De la finestra estant, va observar que aquella matinada tenia el jardí de la casa gloriosament emblanquinat. L'estampa era idíl·lica. La seva dona tot just s'estava eixorivint al llit, però feia mandra, intuint, potser, la fredor a l'exterior. L'home, tot ple d'expectatives joioses, li va dir sense dir que es tornaria a ficar al llit de seguida. Havia vist una rosa que treia el cap al jardí nevat i va pensar que posar-la a la tauleta de nit de la seva dona garantiria el benestar general quan tornés al llit. Va sortir decidit de l'habitació i, amb l'anorac al damunt, va obrir la porta del jardí. Tot va passar molt ràpidament. Quan va posar el peu en un dels tres escalons glaçats, va patinar miserablement. Fa dies que porta la cama enguixada i, potser, com els joves, no té altre remei que esperar que la primavera li resolgui aquella entranyable urgència d'un dia de neu. La bona notícia és que els senyals, en aquest sentit, tornen a fer-se presents en l'ambient de finals de febrer.