L'actriu de Fritz Lang

Fa pocs dies, a la sortida d'una projecció a la seu de la Filmoteca de la Generalitat a Barcelona, vaig observar que el panell de la programació anunciava un cicle a propòsit del centenari de l'actriu nord-americana Joan Bennett. Caminant per l'avinguda de Sarrià en direcció a l'estació del metro de l'Hospital Clínic, em va revenir la imatge de Joan Bennett reflectida al vidre d'un aparador mentre Edward G. Robinson contempla extasiadament libidinós el retrat pictòric d'una dona. Tot seguit, després que l'home s'adoni de la semblança entre la dona retratada i la dona apareguda, aquesta li reconeix que és la model del quadre. Evidentment, és la primera aparició del personatge que Joan Bennett interpreta a The woman in the window (1945), el film de Fritz Lang que a l'Estat espanyol es coneix amb el títol de La mujer del cuadro. Seria més propi traduir el títol original com La dona de l'aparador, que, a més, apunta que al vidre de l'aparador s'hi reflecteix/exhibeix una imatge, que resulta tan seductora com enganyosa i perillosa. Una imatge/aparença ideal que adquireix una presència real a la manera d'un somni que es convertirà en un malson. De fet, a l'aparador s'hi projecta el desig d'un professor (expert en criminologia) burgesament respectable i amb una libido canalitzada (per tant, reprimida) dins de la institució matrimonial: Tenir una aventura amorosa. Però, com s'ha dit, l'aparent compliment del somni només serà l'inici d'un malson: El professor Richard Wanley acompanyarà la model a casa seva, on apareixerà un amant gelós que mataran en defensa pròpia. Per evitar l'escàndol, amagaran el cadàver, però patiran el xantatge del guardaespatlles del mort, un home influent.

Potser hi ha lectors o lectores que no han vist la pel·lícula. En aquest cas, desitjaria que, només havent apuntat l'argument amb aquestes quatre ratlles, tinguessin la curiositat de veure aquesta obra mestra dirigida per Fritz Lang, i potser els aconsellaria que no continuessin llegint l'article. Això, perquè, com deuen recordar aquells que han vist la pel·lícula, resulta que el malson del professor Wanley és un somni: Quan és a punt de ser enxampat, es desperta a la butaca del club on s'havia adormit després d'haver fullejat les pàgines amb contingut eròtic del bíblic Cantar dels cantars. Alleugerit, se'n va al carrer i, quan torna a parar-se davant de l'aparador on s'exhibeix el mateix retrat, surt corrents quan se li adreça una dona amb una aparença molt menys atractiva que la de Joan Bennett.

A El vientre de la ballena, la novel·la de Javier Cercas anterior a Soldados de Salamina, el narrador explica a un altre personatge l'argument de The woman in the window i conclou que, a través del seu final, la pel·lícula resulta molt més complaent i tranquil·litzadora que la que Fritz Lang va realitzar només un any després amb els mateixos protagonistes, Edward G. Robinson i Joan Bennett: Scarlet Street, que té l'explícit títol espanyol de Perversidad. En aquest cas, en què Lang versiona una obra de Georges de la Fouchanliere (La chiene) que Jean Renoir havia adaptat anteriorment, també hi ha un home (un infeliç malcasat que treballa en un banc) que coneix una dona que el durà pel camí de la perdició. També s'hi fa present la pintura, amb una funció més dramàtica que plàstica: no només hi ha un quadre, sinó molts quadres. Són els que pinta l'home, però el pinxo de la «dona fatal» els presenta a un marxant com si fossin obra de la seva amant. També hi ha un crim. Però res no és somiat. És un malson real. Tot i això, discrepo discretament de l'opinió del narrador d'El vientre de la ballena. Que la davallada als inferns del professor Wanley sigui, finalment, un somni no fa menys inquietant The woman in the window que Scarlet Street. Al capdavall, les ficcions cinematogràfiques són com somnis que expressen els desitjos i les pors de l'imaginari col·lectiu. Per això, potser perquè sóc una dona, encara em resulta més inquietant una altra pel·lícula que Joan Benett va protagonitzar sota la direcció del gran Fritz Lang: Secret beyond the door / Secreto tras la puerta (1947). Ho dic perquè l'actriu hi encarna una jove que, tot i saber que l'home amb el qual es casarà ha tingut altres dones que han desaparegut estranyament, s'hi sent absolutament atreta, com si una fatalitat l'arrossegués cap a ell. Què l'empeny cap al seu Barbablava? La curiositat de saber quin és el terrible secret que s'amaga darrere la porta? Un secret desig de mort? El cas és que, certament, Joan Bennett va néixer aviat farà cent anys, el 27 de febrer del 1910, en una ciutat de New Jersey.