Com si la universitat es quedés en pilotes

Sembla que en aquesta ocasió els senyors rectors, els universitaris, no posaran pegues a exigir el coneixement de la llengua del país als professors que exerceixen en les universitats públiques –és a dir, les que financem trinco-trinco amb els recursos públics.

En l'anterior ocasió, quan el Consell Interuniversitari va fixar el nivell C com a condició per contractar nous docents, els rectors de l'Autònoma i la Pompeu Fabra s'hi van posar de cul amb el pretext, que de tan suat fatiga, que el requisit del català espantaria els talents. És, si fa o no fa, el que mantenen determinats empresaris del cinema, que això del català és una ruïna, amb la mirada comprensiva del nacionalisme sensat que manté que amb la crisi que hi ha, i la que està caient, a qui se li acut plantejar la llei de vegueries o la llei del cinema; que ara no toca. Falòrnies de la pitjor classe que emergeixen de goles pobres d'esperit. Ja els hauríem de veure a venir.

La Plataforma per la Llengua ha impulsat la campanya En català a la universitat!, que va néixer precisament com a resposta a aquella cacicada d'alguns rectors als quals els hauria de caure la cara de vergonya per la seva galdosa intervenció. La insubmissió aleshores contrasta amb la frívola actitud que han mantingut quan es menysté el català, ja sigui en la docència (professors a qui es convida a canviar de llengua) o en la recerca, les pràctiques, els treballs o la bibliografia que es publica. Quan es trepitgen els drets lingüístics dels catalanoparlants miren a una altra banda. Però quan es demana a una eminència docent conèixer el català s'estiren els cabells com si s'enfonsés el món i la universitat es quedés en pilotes. D'altra banda, em resisteixo a creure que per a aquests savis conèixer una altra llengua, la del país on treballaran, sigui una missió complexa. M'alegra comprovar també que la campanya de la Plataforma per la Llengua té el suport de la majoria dels sindicats d'estudiants. Llàstima que l'energia que van dedicar a combatre Bolonya no l'hagin canalitzada ara cap a una proposta molt més clara, rotunda i justa. Perquè si els rectors sentissin la mateixa pressió per aquella causa (Bolonya, que respecto però és difícil compartir) que pel català a la universitat, aquesta batalla ja l'hauríem guanyat per golejada.