«Requiescat in pacem», ACN

L'Agència Catalana de Notícies ha mort. No em refereixo a la mort virtual, que ja se sap que en aquesta era de noves tecnologies pot semblar que segueixes viu encara que t'estiguis mudant a l'altre barri. Em refereixo a la mort real, la que a vegades arriba després d'una llarga malaltia, per usar el llenguatge periodísticament correcte. L'ACN desmunta la seu central de Girona i la trasllada a Barcelona. Ni el tercer director en la breu història de l'Agència, conegut en els ambients corporatius (de l'ex-CCRTV) per l'«afonador de l'ACN», es va atrevir a carregar-se el valor recurrent de la descentralització. Descobrir Barcelona és la possibilitat de llepar de més a prop el cul de l'amo de torn i és l'accés més directe a l'escalafó. La filosofia del 2.0, com a esnobisme d'última generació, et situa al centre del món; però un despatx a Via Laietana et pot catapultar a un altre del carrer Ganduxer o, si no, que ho preguntin a l'anterior president de l'ACN i actual president de la CCMA.

La mort de l'ACN no és una mort d'esquela i necrològica. És una mort en temps real, com no podia ser d'una altra manera tractant-se com s'havia tractat, l'Agència, de «l'eina imprescindible de la comunicació». La immediatesa en el servei fa que, en el cas de la mort de l'ACN, se n'hagi pogut fer l'autòpsia en viu en els últims anys: la liquidació del teletreball; l'exclusió (per elevació, per omissió o per repulsió) dels professionals més honestos i competents; la negligència en la gestió de les corresponsalies i de les eines de traducció; els dèficits d'austeritat; la vanity searching o egosurfing; la pèrdua de referents, de credibilitat, de complicitat; l'excés de subsidiarietat i llistó baix...

A l'enterrament de l'ACN s'hi pot assistir des de fa temps amb invitacióprèvia i per rigorós ordre de confirmació. Els curiosos, millor que se n'abstinguin, i tots aquells que hagin signat conveni de col·laboració (subvencionats permanents de l'administració pròpia i altres capelletes públiques o privades) ja poden anar fent cua i posant el cul en remull. En el trànsit de l'òbit, socialistes i convergents encara riuen del paper d'estrassa que l'Agència, jugant a la càmera oculta, va fer fer al conseller Huguet a Fitur, i el segon ridícul fent-lo rectificar públicament per a escarment i escarni de patriotes. Després del novembre, si governa el PSC sense hipoteques, tancarà l'ACN. Si en el govern hi ha alguna part de CiU o d'ERC, es perpetuarà el parricidi. Mentrestant, requiescat in pacem, ACN.