opinió
Igualtat i drets
En el nostre cas, d'ençà de la recuperació de la democràcia les dones hem hagut de fer camí. Posar èmfasi i posar de relleu les desigualtats. Les violències. Reivindicar el dret al treball i a l'educació
La igualtat de gènere ha de ser, com està, a l'agenda política. Ha d'aconseguir transformar i canviar mentalitats. Aquest és el gran repte de la llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones
Fa molts anys que a l'entorn del 8 de març les dones feministes d'aquest país i d'arreu recorden la necessitat d'avançar en la igualtat. La necessitat d'avançar en la igualtat d'oportunitats, fer real la igualtat entre homes i dones. A llarg dels anys, el 8 de març, hem canviat els accents. Amb perspectiva històrica hem de recordar la veu de Clara Zetkin, que va promoure que el 8 de març fos Dia Internacional de les Dones i del sufragi universal femení. En el cas de cas d'Espanya, va arribar el 1931, amb una aposta clara per la igualtat que el franquisme va esborrar cinc anys més tard. En el cas català, el 1933 amb l'aprovació de l'Estatut.
Enguany, el 8 de març, a més que coincideix que fa 15 anys de la Plataforma d'Acció de Beijing, i que aquests dies a Nova York hi haurà de nou dones de tot el món que fan anàlisi del grau de compliment que es va proposar a la 4a Conferència Mundial sobre la Dona, ara fa 15 anys. També la presidència espanyola de la Unió Europea vol marcar noves bases per renovar el compromís amb la igualtat.
Més protagonisme, doncs, en una data especial per a la igualtat.
En el nostre cas, d'ençà de la recuperació de la democràcia les dones hem hagut de fer camí. Posar èmfasi i posar de relleu les desigualtats. Les violències. Reivindicar el dret al treball i a l'educació. El protagonisme en l'àmbit polític i en l'àmbit públic. Reivindicar el dret a l'avortament i a la nostra sexualitat. Reivindicar-nos com a persones. Reivindicar la igualtat com un dret de ciutadania de les dones. De fet, en el passat, posàvem de relleu la nostra presencia al món, però sense posar èmfasi en el concepte de drets fonamentals. Ara sí. Ara el matís és a reivindicar els drets de les dones. Ara volem parlar d'igualtat vinculada a justícia social.
En l'àmbit de les polítiques públiques també hi ha matís. Des de l'oblit a les nostres necessitats i interessos fins a una visió de gènere que cada vegada tenyeix més allò que es planifica als ministeris, a les conselleries i a les regidories. Més visió de gènere. Més anàlisi de la situació amb perspectiva de gènere. Més propostes i lleis a favor de la igualtat.
Les valoracions sobre el nostre esdevenir són ambivalents. D'una banda, hem de reconèixer que si mirem enrere no hi ha color. La nostra societat i les polítiques públiques han caminat juntes per reconèixer que una societat no pot avançar sense igualtat. No obstant això, la voluntat transformadora necessita reconèixer que, malgrat tot, la nostra vida quotidiana, a la feina, a casa, a l'espai públic, és injusta.
La voluntat transformadora que hem protagonitzat junts no ens ha portat encara a l'èxit. Som poques en els nivells de responsabilitat –especialment en l'àmbit econòmic i polític– amb el que suposa de pèrdua de talent femení; som poques, encara, als ajuntaments i a les alcaldies, tenim dificultats de conciliar vida laboral i personal; els joves, malgrat que hagin viscut ens espais educatius coeducatius i igualitaris, sembla que es posicionen en relacions sexistes i autoritàries lluny del que hem volgut ensenyar a les escoles; som poques les que compartim al cinquanta per cent les tasques de la llar amb els nostres companys i marits. Són moltes, massa, les que pateixen violència. Són massa també les que viuen discriminacions a les empreses. Per tot això, el camí està traçat. La igualtat de gènere ha de ser, com està, a l'agenda política. Ha d'aconseguir transformar i canviar mentalitats.
Aquest és el gran repte de la llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones i, especialment, el seu seguiment i compliment. Com deia el Ministre Corbacho a les jornades igual trabajo, igual salario, es donen «irregularitats insostenibles». El repte és avançar des de la voluntat transformada i bel·ligerant amb aquelles actituds que estan disposades a acceptar la injustícia per les arrels culturals i el costum. Des de la certesa que un país i un món més just no pot obviar la trajectòria de les dones i què volen en el futur. Per a elles i per a les filles. El seu passat, vinculat a la família –i al seu benestar–, però també els seus projectes de futur vinculats al seu pas per la universitat, la formació i una nova manera de viure que permeti compartir-ho amb els homes tot. Una manera de viure el temps de forma més harmònica i compartida. Des de l'evidencia que deixar perdre el talent femení va en detriment de la cohesió social i la competitivitat.
El matís i el repte és també que ho hem de fer entre tots. Hem de compartir i recordar als homes que són fills d'una societat patriarcal que està declinant. A les acaballes. L'hem de donar de baixa. Som en una societat més complexa, amb més colors, on el model dicotòmic ha caducat –els homes a l'espai públic, les dones a l'espai privat–. Ara toca igualtat i drets.