Més, o menys, o igual

Deia fa un temps la cancellera Thatcher que quan a una dona se li «concedeix» la igualtat amb l'home es torna superior a ell, i ara l'articulista Lynch diu també que l'eslògan de la campanya contra la violència masclista «De tots els homes que hi hagi a la meva vida, cap serà més que jo» incita a la guerra de sexes,  per un sentit de jerarquia elemental que estableix que «si no ets més, necessàriament ets menys» i al revés, «si no ets menys, necessàriament ets més». Atrapats –i atrapades– en aquesta categòrica disjuntiva, correm el risc de  morir en camp de batalla, sí: en el de la inòpia més paralitzant. Intentem avançar, doncs, mitjançant una equació força més edificant: «Si no ets més ni tampoc ets menys, necessàriament ets igual.»

És tan difícil d'admetre? Possiblement més del que ens porta a pensar l'enorme esforç normatiu desplegat al nostre país per plantar cara a segles de discriminació patida per les dones: llei de divorci, llei d'avortament, llei d'igualtat, llei integral contra la violència de gènere o, a Catalunya, pel dret a eradicar la violència masclista. Malgrat els drets conquerits, subsisteix amb el rostre adaptat als nous temps el pòsit d'una mentalitat androcèntrica que es resisteix als canvis i a perdre privilegis, tot emparant-se en la teoria molt difosa darrerament de la «revenja de gènere». Al capdavall, no es tracta de res de nou, sinó d'aprofundir en el vell mite de la perversitat femenina per justificar de manera implícita el manteniment de la desigualtat i les seves formes de violència,  i això, en el fons, val tant per a la suposada ineptitud de la «dona quota», que «usurpa» un espai reservat «per dret propi» a l'home,  com per a –i és esfereïdor només d'imaginar-ho–  la suposada provocació de la víctima a la seva parella fins que s'esdevé el fatal desenllaç. I podríem continuar amb més exemples, entre els quals, la culpabilització de la dona que abandona el niu darrere una feina, que desatén els fills i descompon la família... Són, no sempre expressats amb aquesta claredat, els arguments de qui continua mirant la vida des de la perspectiva del «més» i del  «menys» i no concep una relació basada en la llibertat entre iguals i en la coresponsabilitat compartida que se'n deriva, també en l'àmbit domèstic.

El camí iniciat té un recorregut encara millorable, de desfer invisibilitats i oblits històricament acceptats, de desaprendre vells tòpics, d'anar vers una coeducació i d'entendre que no s'està plantejant una guerra de sexes, sinó una lluita conjunta per avançar cap a una societat de valors profundament democràtics i inclusius. Aquest 8 de març celebrem, una vegada més, els drets conquerits com a fruit de la llarga trajectòria del moviment feminista al costat de totes les persones –homes i dones– que estiguin disposades a posar el seu esforç per «desterrar la cultura de la violència i avançar en la civilització de l'ésser humà», segons paraules de la política i pedagoga Maria Dolors Renau, i reivindiquem temes encara pendents, com l'eradicació d'estereotips, la indignitat de l'esclavatge, la fi de les diferències salarials per treball igual i  l'assoliment de la conciliació personal, familiar i laboral, entre d'altres.