opinió

Nevades clarificadores

Hem arribat a un procés de privatització que fa peremptòria i absolutament necessària la nacionalització, no de la banca, sinó d'un Estat que els polítics s'han venut a uns particulars

Caldria legislar un mínim restabliment de l'equitat, dir que ja n'hi ha prou i no admetre la tendenciosa noció que els peatges serveixen per gestionar la mobilitat, perquè la circulació depèn del govern

Potser alguns lectors no s'ho creuran, però l' article que ve a continuació ja estava escrit abans del caos i del col·lapse circulatori que va provocar la nevada del 8 de març del 2010. No és conseqüència de l'enèsima vegada que els usuaris de les autopistes d'Acesa-Abertis van quedar atrapats a la ratera dels peatges sense que els Mossos d'Esquadra tanquessin l'accés a una via impracticable o obliguessin a aixecar les barreres dels punts de cobrament. Un cas claríssim d'abdicació de les funcions policials de vetllar per la fluïdesa del trànsit i per la defensa de l'interès general, en lloc d'admetre com un cas d'extraterritorialitat la potestat d'un concessionari privat per anteposar l'afany de lucre a qualsevol criteri de socors i solidaritat amb les víctimes d'una emergència, o de la indeclinable exclusiva de l'autoritat en matèria d'ordre públic. I una demostració de fins a quin punt de perversió hem arribat en un procés de privatització que fa peremptòria i absolutament necessària la nacionalització no de la banca, sinó d'un Estat que els polítics s'han venut a uns particulars que només actuen per raons d'insadollable voracitat i cobdícia.

Tant és així que el senyor Boada, número 2 de la Conselleria d'Interior, en explicar les moltes coses que van fallar durant la nevada, va referir-se a les 220.000 famílies que s'havien quedat a les fosques o sense servei de mòbil dient que el problema corresponia a les «competències» de Fecsa-Endesa-Redesa i Telefónica. A part que les seves declaracions van superar la performance de la ministra Maleni quan va dir allò tan entortolligat que si els que havien de preveure no havien fet prediccions, com volien els ciutadans que el govern hagués previst els problemes que els predictors no havien anticipat. Aquí, el govern tripartit encara ha millorat aquella pintoresca línia argumental a base de culpar els contribuents per haver-se arriscat a sortir de casa després d'uns pronòstics meteorològics que avisaven amb tres dies d'antelació del que podia passar. Llàstima que el centre d'emergències no advertís el conseller Saura que tot això passaria durant el seu viatge a Mallorca, on també es dirigia quan la invasió de pistes de l'aeroport de Barcelona el va enxampar vestit d'estiuejant.

En tot cas, tornant al cas de les autopistes, que és un cas com un cabàs, el que jo havia escrit abans d'aquest episodi era un comentari favorable a algunes de les coses que havia publicat el diari Avui els dies 4 i 5 de març tot posant en qüestió el model de peatges del qual és víctima el nostre país. Va ser realment una grata sorpresa veure recollides ara en columna editorial unes opinions que jo havia expressat en quatre ocasions entre el 22 i el 26 d'agost del 2004 i que van motivar per fulminant decisió del poder fàctic Abertis-Caixa la meva destitució i defenestració com a comentarista del mateix diari. De fet, la reobertura del tema del rescat dels peatges que es podria haver finançat a través de la disposició addicional tercera de l'Estatut, va ser conseqüència de la reunió del Grup d'Autopistes, que no passa de ser un fòrum de debat sobre qüestions que s'haurien de regular al Parlament i no pas discutir amb uns privats que tiren pilotes fora i eternitzen els seus privilegis immerescuts. Per cert, si a un conductor amb el cinturó descordat o caçat per foto o radar a un quilòmetre per hora més del límit establert se'l multa, quina sanció s'aplica a la concessionària que, tot i els avisos, no posa immediatament en marxa les màquines llevaneu i la sal o els serveis assistencials als afectats?

Pel que sembla, va ser el diputat de CiU Josep Rull el qui va demanar un canvi total de sistema i no un seguit de petits pegats en forma de descomptes tan discrecionals com arbitraris i purament testimonials, vista la capritxosa sèrie de requisits exigibles. A la reunió, es va informar que, l'any passat, s'havien pagat 50,8 milions d'euros per bonificar les concessionàries dels descomptes que, finalment, paguen els contribuents. Cosa que, amb vista a la necessària transparència, estaria bé, si no fos que l'any 2007 es va fer públic que les autopistes havien rebut ajuts per valor de 116 milions per conceptes tan peregrins com viure a Mollet, tarifes ajornades, regals temporals o repercussió de l'IVA. Algú em pot explicar per quins set sous ara que s'han implantat amb nocturnitat i opacitat els peatges a l'ombra (com ara, per exemple. el de l'Eix del Llobregat amb el pont de Puig-reig), resulta que la xifra és menor? És que no volen que se sàpiga que fins i tot els qui no tenim carnet ni cotxe paguem aquests peatges invisibles i aparentment indolors, però no inodors? No seria ja hora d'exigir en seu parlamentària la publicitat de 41 anys d'abús dels peatges i de totes les lleonines i draconianes clàusules contractuals que els poders públics han tolerat?

A partir d'aquí, només caldria legislar un mínim restabliment de l'equitat, dir que ja n'hi ha prou i no admetre la tendenciosa noció que els peatges serveixen per gestionar la mobilitat. Primer, perquè la circulació depèn del govern i no del qui es vol fer encara més ric, i també, perquè comencen així i t'acaben explicant, vista la teva pueril intel·ligència, que gràcies a un peatge molt elevat al túnel de Vallvidrera s'evita la congestió de la Via Augusta!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.