Tempesta

Els déus desbocats han senyorejat Catalunya. Era impensable una situació de caos tan persistent, malgrat la severitat dels elements atmosfèrics. Sis dies després de la tempesta encara s'arrosseguen les conseqüències bàsiques, de tal manera que no s'ha recuperat la normalitat absoluta. El sinistre ha estat total, i és difícil definir-ne un únic culpable quan han fallat moltes peces. Novament –ho he dit altres vegades– s'ha demostrat que som un país de fireta, amb polítics de fireta, però, també, amb ciutadans de fireta i, sobretot, amb empreses de serveis de fireta. Tot, un desastre, pel qual caldran moltes explicacions.

La ciutadania no fou gaire atenta als advertiments del que podia passar, quan es parlava a bastament d'una situació d'excepcionalitat i es recomanava prendre mesures preventives. Les vies de circulació eren plenes, quan s'havia aconsellat moderació en l'ús de vehicles i que no transitessin els camions, a més d'estalviar viatges innecessaris. Després, tot foren queixes i poca visió col·lectiva. Però som el que som, i la realitat ens fa víctimes de les pròpies mancances.

És veritat que els governants no hi podien fer gaire res quan els elements eren desfermats, però les intervencions de Joan Boada han superat el que exigia la prudència. La seva diferenciació entre carreteres principals i secundàries és digne del més cruel capítol de Polònia, a més de la desencertada posada en escena, arrogant i mancada de sensibilitat. Del president Montilla, poc se'n pot dir, quan la seva presència ha estat nul·la, potser preocupat per no sortir esquitxat en l'espiral dels despropòsits. Les empreses de serveis mereixen l'apartat més dur, mereixedores d'un descrèdit ben guanyat quan la tempesta les ha posat de cap per avall. Total, mínimes prestacions i instal·lacions mal preparades o obsoletes, en relació amb altes facturacions, excel·lents beneficis econòmics i presumptuoses declaracions. La seva fallida clama una dura intervenció del govern per demanar explicacions inajornables.

De tot plegat, cal fer notar l'extraordinari paper de la majoria d'alcaldes dels pobles més afectats, autèntiques veus properes a la ciutadania que han treballat, exigit i donat suport a tothom que en necessitava. Una situació anormal que ha motivat exemples remarcables de solidaritat de tota mena, i en què també s'ha vist el millor de gent del poble, desinteressadament mobilitzada, amb els pescadors de Palamós i la seva capacitat de fer funcionar l'hospital del poble com a millor exemple.

De tot, calen justes lectures i explicacions. I el mateix desastre assenyala qui ha de donar-ne.