Apagades

No sabria com explicar-ho però de petit, a casa, estàvem tan acostumats a les llargues nits sense llum cada cop que queien quatre gotes que, fins i tot, es podria dir que es considerava un mal menor. De fet, la vida llavors no depenia tant de l'electricitat. Només el pare ho lamentava i de veritat. Cada cop que no teníem llum havia de tornar a munyir les vaques a mà! La resta de la família podíem sobreviure perfectament. Hi havia una bona llar, la cuina anava amb butà i s'hi podia, per tant, fer menjar i escalfar aigua, i a les habitacions hi feia la mateixa fred de sempre. Els temps, però, han canviat i molt. Afortunadament, hem aconseguit unes comoditats a les llars que ja haguessin volgut els nostres pares i avis, de petits. Per això que una companyia mal gestionada ens faci retornar quaranta anys enrere, què voleu que us digui, francament, és del tot inacceptable. I encara volen que els surti gratis!