Dèficits i responsabilitats

El desgavell elèctric de les comarques gironines és inadmissible. La responsabilitat principal és dels poders públics, que no han posat els mitjans per superar una manca històrica d'infraestructures que supera la polèmica de la MAT. La segona responsabilitat és de les elèctriques, que no fan les inversions que calen i així fan rendibles les subvencions que els reporta el dèficit tarifari estructural del sector. Aquestes responsabilitats no excusen, però, les de la societat gironina –patronals, cambres, sindicats, associacions i ajuntaments–, sobradament coneixedora dels problemes energètics de la demarcació i escassament actuant.

En els anys eufòrics de l'electrificació catalana, a finals del segle XIX, quan la Sociedad Española de Electricidad i la Barcelona Traction eren pioneres al món, Girona fou la primera ciutat de l'Estat il·luminada exclusivament amb electricitat de centrals tèrmiques de corrent continu de baix voltatge. Girona també disposava llavors de la primera fàbrica estatal de turbines de generació d'electricitat, la Planas y Flaquer, alhora que d'alguns dels millors tècnics del ram, com l'enginyer Narcís Xifra Masmitjà, introductor així mateix del telèfon al país. Amb tot, potser per la preeminència pagesa de llavors, les comarques gironines acabaren configurant un sistema elèctric de petites xarxes que, després de la guerra, quedaren apartades dels plans energètics franquistes i dels avantatges de les ulteriors privatitzacions. Ara, l'àrea gironina sobreviu sobre bases antiquades, de mal manteniment i nul·la projecció, tot i el gran desenvolupament industrial i turístic dels darrers anys i de la seva aportació d'un 10% al PIB català.

Amb aquest números, si falta llum és que les comarques gironines no han tingut ni tenen prou influència regional i estatal per garantir el subministrament que necessiten. És una situació que cal capgirar, i la primera tasca a fer quan la llum deixi d'estar a precari és treballar de valent per posar fi al dèficit elèctric –i el de carreteres i vials, que n'és un altre–, però, sobretot, al dèficit de protagonisme i representació que pateixen des fa molt de temps. Aprofitant el nervi del descontentament, la societat gironina s'hauria d'organitzar millor i més eficientment per aconseguir augmentar el seu pes polític i econòmic al si de la realitat catalana i també de l'espanyola. Si ara no ho fa, haurà de seguir conformant-se amb la queixa, més o menys multitudinària, a cada desastre patit.