la tribuna

La memòria és curta

Els arguments en defensa del lliure mercat, del valor de la inversió dels accionistes i de la necessitat de deixar a les lleis de mercat la transacció que es van fer notar en el moment de la venda d'Endesa, avui ja no se senten

Ara, ningú no ha dit que la venda d'Endesa ha beneficiat els consumidors

Fa dos anys les discussions per la venda d'Endesa entre les diferents opcions plantejades: compra per Gas Natural, EON i Acciona ENEL, van fer córrer rius de tinta i van consumir moltes hores de televisió i ràdio amb notícies, debats i comentaris.

El partit de la dreta va promoure una iniciativa, possiblement per ideologia era inevitable, que defensava la venda de la companyia a la millor oferta econòmica, que de passada s'afirmava que no era ni podia ser la de Gas Natural per raons més de preferència política que econòmica, malgrat les limitacions de preu que aquesta representava. Segons aquesta visió s'havia de defensar per sobre de tot el valor de la inversió dels accionistes. El president de la companyia va arribar a agitar el llibre de la Constitució espanyola en una memorable conferència de premsa en demanda de respecte per les lleis del lliure mercat que la Constitució de l'Estat recull. El plantejament era impecable però curt. Endesa, com tota companyia elèctrica, ven un producte amb preu regulat i per tant el seu benefici es deriva directament de la tarifa que fixa l'Estat, perquè la demanda es pràcticament inelàstica. L'estructuració del sector elèctric a Espanya fa que es produeixi anualment un dèficit d'uns 4.000 milions d'euros de diferència entre el preu a què es paga per l'Estat l'electricitat a les companyies productores i transportadora, i el preu que paguen els consumidors. Aquest dèficit es computa com a deute, que es va acumulant any darrere any i que o bé acabarà pagant l'Estat o el consumidor, la qual cosa fa si això és possible més evident la relativa llibertat de mercat en el sector. És lògic que a partir d'aquí l'Estat pogués tenir opinió, certament no decisiva però sí qualificada, sobre la venda de la primera companyia elèctrica espanyola per l'efecte que això té en el consumidor.

L'avaria de la xarxa elèctrica a Girona per una nevada especialment dura es pot deure a moltes raons: dimensionament o manteniment de la xarxa de distribució, mallatge elèctric i alimentació d'aquest, és a dir, idoneïtat de la xarxa per al servei, nivell d'interconnexió amb la xarxa de transport, duplicitat de subministrament de cada punt de consum, etcètera. Especular sobre les raons del que ha succeït sense tenir dades tècniques és discutir en el buit, però el que sí posa de manifest aquest incident és que el servei que donen les companyies elèctriques és públic, és essencial per a la ciutadania i per a l'activitat econòmica del país. És per això que en el moment de la venda d'Endesa l'opinió de les administracions públiques era rellevant.

Aquells arguments en defensa del lliure mercat, del valor de la inversió dels accionistes i de la necessitat de deixar a les lleis de mercat la transacció, «com fan els països del nostre entorn», avui ja no se senten. Ningú no ha dit que la venda ha beneficiat els consumidors tot protegint l'activitat de l'empresa i el seu valor i que efectivament les lleis del mercat han estat a causa de la millora de la qualitat del servei, si és que efectivament aquesta s'ha produït (?).

Hi ha una realitat de total evidència: si la companyia s'ha comprat a preu alt, la rendibilitat del capital del nou accionista que n'ha pagat el preu tendirà a reduir les despeses de manteniment i les inversions de millora i ampliació dels actius, perquè és el rati benefici/inversió el que lògicament regeix les seves decisions. Això afectarà indefectiblement la qualitat del servei sense conseqüències sobre la demanda, que no disminuirà, perquè el canvi de companyia elèctrica és complex i en el món modern l'energia és essencial perquè ningú no pot passar sense consumir-ne. És, doncs, clar que la maximització del benefici de l'accionista que es ven accions no és neutre respecte del servei que reben els clients i és per això que la no presència de l'Estat en el procés de venda que el partit de la dreta defensava es pot traduir en un perjudici dels clients.

El pitjor enemic de la veritat és la mitja veritat, però la manca de coneixement, de criteri i de coratge, és a dir, el papanatisme, està en l'origen de l'abús de posició de força de qui defensa el seu interès per manca de fermesa de qui té l'obligació de defensar el bé general per sobre del particular. Com deia un famós polític, el que no es pot fer mai en política és el ridícul, perquè els ciutadans són certament pacients i no se'ls pot enganyar fàcilment, encara que cal reconèixer que tenen una memòria curta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.